divendres, 24 de maig de 2013

El 'Kaid Ismail'

 
Xilografia del 'Kaid Ismail'

A diferència d'altres nacions europees veïnes com Alemanya, França, Itàlia o el Regne Unit, aquí a Catalunya i al llarg del segle XIX, no vàrem ser gaire prolífics a l'hora de 'crear' exploradors i exploradores que s'endinsessin amb finalitats científiques, naturalistes, de caire antropològic, o simplement com aventurers vers les àrees mediterrànies del Continent Negre.

Però si hi ha un català curiós i singular (no tan conegut com el seu predecessor, Domènec Badia, àlies 'Alí Bei l'Abbasí') que posà aquesta rúbrica d'aventurer en la colonització espanyola del Magrib a finals del segle XIX, aquest és, sens dubte, Joaquim Gatell i Folch (Altafulla, 1826-Cadis, 1879).

Coetani dels il·lustres viatgers Iradier i Cervera, i del polític Sagasta, Gatell neix a Altafulla el 1826 i comença a estudiar Filosofia al seminari de Tarragona, per interessar-se uns anys més tard per la carrera de Dret -que estudiarà a la Universitat de Barcelona- i les llengües orientals.

Edifici de la Universitat de Barcelona
 
Ja des de molt jove el seu esperit inquiet i una ardent imaginació el porten a aficionar-se pels països de religió musulmana: i serà tan gran aquesta dèria que es pot veure reflectida en aquesta cita del propi Gatell: “Arrastrábame el anhelo de azarosas aventuras y emprendí atrevido vuelo en busca de extraño suelo y de extrañas criaturas”.

Quan encara és un jovenet s'instal·la a Londres, on visitarà assíduament el departament d'objectes orientals del British Museum i, com si es tractés d'un membre més de les prestigioses societats geogràfiques britàniques del segle XIX, allà mateix estudiarà arqueologia i epigrafia àrabs, fet que li obrirà definitament les portes del continent africà, sobretot dels països de Berberia, com es veurà més endavant.

El 1860 finalitza la guerra espanyola al nord d'Àfrica, i un any més tard Gatell emproa vers el Marroc. A partir d'aquí, l'aventura està servida: la més peculiar, la de convertir-se o, almenys “aparentar convertir-se” com ho especifiquen alguns llibres, a la religió de l'Islam, i esdevenir així el Kaid Ismail (kaid, traduït al català de l'àrab clàssic, significa 'sergent').
Passat un temps arriba a Orà i s'assabenta que el sultà del Marroc tenia la intenció de crear un exèrict a 'l'europea' -per culpa, en part, de les precàries condicions logístiques dels seus homes.

L'altafullenc comença a aguditzar l'enginy i engrandeix el seu cercle d'amistats, la qual cosa li permet accedir a les altes jerarquies civils i militars d'aquell país. A partir d'aquell moment, i durant quatre anys, es dedicarà -aprofitant que és oficial d'artilleria- a recórrer les comarques del Nun, Sus i Tekna (al mateix Marroc) i a fer una anàlisi prou exhaustiva de la gent, els costums, les tradicions, etc. A més, i com tot bon viatger o explorador plasma en uns magnífics dibuixos les descripcions geogràfiques d'aquells indrets.

Per cert, en un d'aquests viatges -i segons assenyala algun llibre- va coincidir amb el famós geògraf alemany Friedrich Gerhard Rohlfs, que entre 1862 i 1865 va recórrer el Marroc, i més tard travessà el Sàhara d'oest a est. Però aquest fet no anà més enllà de la simple anècdota.

L'any 1865, Gatell retornarà a Espanya amb una respectable recopilació de mapes i apunts al natural dels llocs que havia visitat. Però la història no acaba aquí, ja que el 1868, el nostre Kaid Ismail realitzarà un segon viatge a Berberia: en aquesta ocasió recorrerà l'oest d'Algèria i Tunísia.


Berberia, la costa mediterrània de l'Àfrica.

Un detall, si més no destacable, de la biografia d'aquest il·lustre català fou la seva estreta vinculació amb Madrid. Allà conegué molts personatges que l'instaren a formar part de la Sociedad Geográfica de Madrid que, va néixer al mateix temps -1876- que el Centre Excursionista de Catalunya. Fou concretament aquesta institució de la capital de l'Estat la que va confiar a Gatell, l'any 1877, recórrer l'interior del Sus, lloc que ja havia explorat en altres viatges.

Com a dada curiosa hi ha unes paraules prou afalagadores -i no exemptes de certa exageració- de Gonzalo de Reparaz (prestigiós geògraf i historiador, i membre de la Sociedad Española de Africanistas y Colonialistas) que deixen entreveure l'admiració vers l'explorador català: “Gatell era el único español preparado para emprender un viajero fructífero. Conocía el país, la gente y el idioma”.

Malauradament, el maig de 1879, Joaquim Gatell morí de sobte quan es preparava per tornar una altra vegada a l'Àfrica des de Cadis.

Potser, qui sap, la bonaventura o el destí d'aquest català rodamón va fer que la seva ànima quedés per sempre més ancorada entre terra i mar, a mig camí entre aquell fascinant continent negre i la seva Catalunya nadiua.

Agraïments a Núria Téllez i Pepa Igartua, del Centre Excursionista de Catalunya, per la seva gentil atenció i per la documentació aportada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada