dijous, 9 de maig de 2013

Jurassic Park... a la Ciutadella


El mamut del Parc de la Ciutadella
D’ençà que Barcelona va enderrocar la fortalesa militar de la Ciutadella per construir el Parc que tots coneixem, molts són els usos i instal·lacions que aquest pulmó urbà ha acollit en la seva història centenària. L’Exposició Universal de 1888, posteriorment el Zoo, encara més posteriorment el Parlament de Catalunya, el llac, museus... nombrosos han estat els equipaments i també els propòsits que les autoritats municipals han executat (en alguns casos de manera reeixida, en d’altres no) per consolidar el caràcter lúdic i recreatiu del Parc de la Ciutadella.
 
La història que avui us vull explicar arrenca a finals del segle XIX, concretament el 1888 –l’any de l’Exposició Universal de Barcelona- quan els geòlegs Jaume Almera i Comas (fundador del Museu Geològic del Seminari Conciliar i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona) i Artur Bofill i Poch assisteixen a Londres al IV Congrés Geològic Internacional. Durant la seva estada, tots dos van tenir l’ocasió de visitar els jardins de Crystal Palace a Sydenham, on hi havia la reproducció a escala natural de grans bèsties prehistòriques.
 
Fascinats per l’espectacle, els dos geòlegs comencen a covar la idea de reproduir a Barcelona una iniciativa similar. No en va, el mateix Jaume Almera havia descobert el 1883 al baix Llobregat les restes d’un mamut i en anys posteriors també va certificar l’existència d’altres grans mamífers fòssils a Catalunya.
 

Dos moments de la construcció del mamut el 1907
(Fotos cedides pel Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona)

 
El somni d’Almera i Bofill va començar a concretar-se a partir del 1906, quan l’Ajuntament de Barcelona constitueix la Junta Municipal de Ciències Naturals per administrar els equipaments naturalistes del Parc de la Ciutadella (zoològic, jardí botànic, Museu Martorell...) i impulsar l’ensenyament, la investigació i la divulgació científica.
 
A la Junta Jaume Almera i Artur Bofill coincideixen amb Norbert Font i Sagué, catedràtic de Geologia dels Estudis Universitaris Catalans, i una altra de les persones clau en el primer projecte que l’organisme acabat de crear acorda impulsar: la instal·lació al Parc de la Ciutadella d’una col·lecció de reproduccions a escala natural de les grans bèsties prehistòriques descobertes a Catalunya. ‘Así pues, ¿no era absolutamente factible, instructiva y nueva la instalación de las reproducciones de dichos animales en varios sitios del Parque de Barcelona, que los hay sin disputa del todo adecuados, tales como las cercanías del riachuelo que conduce las aguas desde la cascada al lago, y varios prados como el en que se encuentra la hermosa escultura de Vallmitjana del árabe con los leoncitos, etc?’ escrivien Almera i Bofill en un informe a la Junta.
 
El disseny del projecte i la supervisió de les obres anirà a càrrec d’una comissió formada per Almera, Bofill, Font i el regidor de l’Ajuntament Joan Pijoan i Serres. Es destina un pressupost de 15.000 pessetes i es decideix que el 1907 es reproduiran un mamut, un dinoteri (desestimat finalment per l’extrema semblança) i un mastodont. A finals d’any, i gràcies a l’assessorament del geòleg i paleontòleg rossellonès Charles Depéret, culmina la instal·lació del mamut, un colós de ciment armat modelat per l’escultor Miquel Dalmau.
 
Per continuar el projecte, la comissió encarrega al Museu d’Història Natural de París un esbós a petita escala del Cervus (cérvol) megaceros. L’animal, però, ja no va arribar a col·locar-se-sense que hagi pogut esbrinar ben bé la raó. És possible que la Junta de Ciències Naturals -embarcada en un altre projecte com el de col·locar grans blocs de roques representatius de la petrologia catalana al Parc- o fins i tot la mort de Norbert Font, un dels impulsors del projecte, poséssin fi a aquest Jurassic Parc al bell mig de Barcelona.

Malgrat això, se sap que la Junta va arribar a encarregar encara una dotzena de maquetes a petita escala d’altres grans animals prehistòrics (mastodont, glyptodon, iguanodon, aepyornis o triceratops entre d’altres) que –restaurades el 1996- es conserven al Museu Martorell (tancat al públic).

(La informació d'aquest article es basa en el treball 'El mamut y la colección petrológica de grandes bloques del Parque de la Ciudadela' del geòleg Julio Gómez-Alba)

4 comentaris:

  1. M'encanten les fotos!
    La setmana passada vaig llegir al National Geographic que existeix un projecte per retornar a la vida els Mamuts. Com a Jurassic Park, però de veritat!
    Qui sap si tornaran a poblar el Baix Llobregat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe

      Qui sap, amic, qui sap? Ara! si t'agrada aquest món t'aconsello una visita al Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona. El director, mossèn Calzada, doctor en Geologia, és un autèntic luxe. El Museu, a més, amaga algunes joies dignes de veure.

      Elimina
  2. Aquest article m'ha portat a la meva infantesa quan amb el pare, la mare i la meva germana passejàvem pel parc. Quin nen/a barceloní no té una foto assegut a la trompa del mamut? Fantàstiques les fotos de la construcció !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens moltíssima raó. T'asseguro que el dia que vaig fer la foto m'hi vaig estar ben bé un quart d'hora fins que vaig poder captar el mamut pràcticament sol perquè allò era un no parar de pares i nens fent-se la foto. M'hi jugaria quelcom que deu ser dels indrets més fotografiats de la ciutat.

      Elimina