La setmana passada vaig escriure sobre la primera escullera que es va fer a Barcelona, el 1477, en uns terrenys on aleshores arribava el mar i que avui acullen una monstruosa promoció immobiliària. Les restes del dic (i de dos vaixells) van aparèixer precisament quan es feien els fonaments d’aquests pisos, a l’espai delimitat entre l’estació de França i els carrers de la Marquesa i Doctor Aiguader.
El Baluard avui |
No va ser aquesta, però, l’única troballa en aquest indret. Les excavadores també van posar al descobert unes altres restes igualment excepcionals: les del Baluard del Migdia de la muralla de Mar de la ciutat. Lamentablement, les restes del Baluard han quedat sepultades i amagades per la promoció immobiliària de què us parlava abans. Una situació penosa i absurda si tenim en compte la bellesa i espectacularitat de la fortificació i el fet que es tracta d’un dels escenaris centrals del desenllaç de la Guerra de Successió amb l’assalt de les tropes borbòniques a Barcelona l’11 de setembre de 1714.
A l’espera que algú trobi un arranjament digne per a aquest espai, deixeu-me explicar que el Baluard del Migdia, o més ben dit els terrenys on es va construir, van originar-se precisament per la sedimentació d’aquesta àrea que va provocar l’escullera artificial edificada el 1477 per l’enginyer Stací d’Alexandria.
En aquests terrenys guanyats al mar va ser on el 1527 es comença a construir el Baluard del Migdia, una de les estructures que al llarg del segle XVI van reforçar la muralla de Mar que tancava el perímetre fortificat de Barcelona i protegia la façana marítima. Aquest procés de fortificació del litoral havia començat uns anys abans (el 1513) amb la construcció del Baluard de Llevant (que per situar-nos estaria situat al costat del que avui és el Parlament, dins del Parc de la Ciutadella).
Precisament una petita part del tram de muralla que unia aquests dos baluards es pot malveure en un solar al Passeig de Circumval·lació (també al costat de l’Estació de França). Aquesta parcel·la, excavada fa anys i abandonada a la seva sort sense cap indicació, era per on desguassava inicialment el Rec Comtal després de creuar la muralla.
El Baluard del Migdia va ser acabat sobre el 1552 i la seva importància estratègica era notable ja que havia de protegir el portal de Mar i el pla de Palau. L’11 de setembre de 1714 aquest bastió va exemplificar la ferotge resistència de la ciutat davant les tropes borbòniques, que van llençar fins a tres ofensives per conquerir aquest lloc. heroicament defensat per les tropes comandades pel coronel i cap de fusellers Anton Paperoles, que va morir defensat la plaça amb centenars dels seus homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada