Rememorant Schönberg a 'Verdi de Dalt'

La vil·la 'Schönberg'

(“… vivim en una petita vil·la situada en el punt més alt d'un turó amb unes fabuloses vistes de la ciutat…”) 

Fragment d'una carta de Schönberg adreçada al seu amic, i músic també, Anton von Webern

Confesso, d’entrada, que escoltar la música d’Arnold Schönberg sempre se m’ha fet un pèl costerut, igual que la passejada que emprenc des de les vísceres de Gràcia a través del carrer d’un altre insigne compositor (en aquest cas, Verdi), per arribar a la casa on el mestre vienès va viure uns mesos (concretament des d’octubre de 1931 a maig de 1932).

L’adreça: Baixada de Briz, 20-24, a Vallcarca ; tot i que quan hi vivia ell, la numeració era el 14.   

Però musicòlegs del món, no us assusteu, que la peça d’avui no pretén ser –ni molt menys- una crítica raonada al catàleg de la seva obra. Vol ser, en tot cas, una pinzellada curta de la trajectòria vital de Schönberg a la nostra ciutat.

Autoretrat (1935). Belmont Music Publishers (Los Ángeles, EUA).

 

Arnold Franz Walter Schönberg va néixer a Viena l'any 1874, de pare i mare d'orígens jueus, però no religiosos. La seva formació, musicalment parlant, va ser autodidacta, i a principis del segle XX ja ens el trobem tocant el violoncel. Ell mateix reconeix que de ben jove l’inspiren les músiques que s'interpreten al Prater vienès.

 

Compartirà tertúlies de cafè amb Mahler (dels pocs amics que el van ajudar i protegir quan Schönberg va patir penúries econòmiques), i Alban Berg, i flirtejarà en el sentit artístic de la paraula amb Kandinsky i Kokoschka.

 

Així, l’amistat que conrea amb von Webern i Berg, el convertirà en el protagonista més destacat de l’anomenada ‘Segona Escola de Viena’ (en contraposició a una primera –pressumptament- formada per Haydn, Beethoven i Mozart).

 

Però si el mestre vienès va passar a la història de la música clàssica del segle XX per alguna cosa, aquesta fou la creació d’un llenguatge compositiu radical, completament diferent als que s’havien fet fins ara. Naixia d’aquesta manera l’atonalitat o música atonal, com una mena d’esgotament de les claus majors i menors, i el mètode de composició amb 12 tons (dodecafonisme).

Placa que ret homenatge a l'estada de Schönberg a la nostra ciutat

Schönberg es trobarà a la Viena conservadora de tombants del segle XX una societat hostil amb la seva música. Se li retreu pel seu “cerebralisme”; és a dir, que la seva és una música intel·lectual, allunyada de lo emocional o vital.

Amb ‘Nit transfigurada’ arriben les primeres decepcions. I serà amb ‘Pierrot Lunaire’ quan té força èxit. Sobretot a Berlín, on a la capital alemanya  hi buscava una pau i una comprensió que no havia pogut trobar a Viena.

Els detractors de la seva música el van arribar a titllar –de manera sarcàstica- de ‘cacofonista’, de ‘Satanàs de la música moderna’, o fins i tot ‘el compositor més cruel de tots’. ‘Avorrit i poc original’ també va ser algun dels altres poc agraciats qualificatius. De fet, el règim nazi la tenia classificada com a ‘entartete musik’ que, traduïda de l’alemany, vindria a ser una ‘música degenerada’.

Schönberg, continua component al dictat de la seva veu interior. Per a  ell, art i vida és un sol element.  Però arribat a la meitat de la seva carrera musical, la decepció amb el públic el va portar a expressar-se amb la pintura.

L’any 1931, i degut al seu estat de salut (pateix d'asma), arriba a Barcelona per indicació dels metges. “Un clima mediterrani li anirà bé”, argumenten. Allunyat de les baixes temperatures de la Mitteleuropa, i amb l'inestimable  recolzament del seu deixeble Robert Gerhard, i del mestre Pau Casals, s'estableix en aquesta bonica vil·la de Vallcarca. (Per cert, Schönberg ja havia visitat la nostra ciutat per presentar les seves obres. Corria l'any 1925).

En aquest segon període gaudirà en les seves estones lliures practicant un dels seus esports favorits, el tennis, amb el jove poeta i periodista Carles Sindreu. El lloc: ben a prop de casa, al club de tennis La Salut.  També  practicarà la natació i el ping-pong. I jugarà als escacs; una altra de les seves aficions.

I un regal del cel: el 8 de maig de 1932 neix a Barcelona la seva filla Núria, que més tard contrau núpcies amb el compositor venecià Luigi Nono.

De primera mà, res millor per a inspirar-se. A ‘Verdi de Dalt’. Així és com he volgut batejar aquest bocinet de mapa a tocar el Park Güell.

Al jardí de la Baixada de Briz (Font: Arnold Schönberg Center, Viena)

Em deixo guiar pel pes gravitacional de les meves cames, que carrer avall m’empènyen a deixar aquesta petita porció de paradís silenciós, aquesta bonica vil·la (de fet, dues cases unifamiliars adossades) d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Salvador Valeri Pupurull.

Imagino una finestra oberta a ‘Vil·la Schönberg’ on, a dins, hi veig assegut el mestre austríac; la ploma suca la tinta i posa les últimes notes del segon acte de Moses un Aron, mentre que a la mà esquerra del compositor, una cigarreta s’aferma entre el seu índex i el mitger deixant un lleuger fil de fum que es s’esvaeix en l'aire de l'habitació i es difumina amb els primers  blaus del capvespre. I, de rerefons, allà baix, Barcelona.

Pedagog musical, compositor, escriptor, poeta, pintor, assagista. Viena, Barcelona, París, Los Ángeles...

Benvolgut Schönberg...