L'enllustrador que va esdevenir mag

Fructuós Canonge, al centre de la imatge

L'altre dia vaig anar a la biblioteca de la Filmoteca. Buscava el DVD 'Fructuós Canonge. Para Barcelona' que l'Emilio Giménez Canonge -descendent del gran mag català del segle XIX- va enregistrar el 2005 per recuperar, reivindicar i honorar la memòria del seu avantpassat. Dimecres vinent ja podrà consultar-se a la mateixa biblioteca un altre videometratge, 'Canonge humà', que l'Emilio va enregistrar l'any passat i en el qual informa de les darreres descobertes biogràfiques de qui va ser conegut com el Merlín espanyol.

A Fructuós Canonge vaig dedicar-li un parell de bocinets sengles murals que romanen al centre de Barcelona. Un al Pas de l'Ensenyança (sembla que al lloc que ocupava una antiga botiga de màgia) i l'altre a la Plaça Reial (al lloc on en Canonge feia d'enllustrador abans de dedicar-se a la màgia). Aquest darrer, per cert, crec que en Lluís Permanyer va informar del seu robatori i, malauradament, crec que encara no s'ha recuperat.
 

En Fructuós Esteve Ramon Canonge i Francesch va nèixer a Montbrió del Camp el 27 de març de 1824. Fill d'una família humil, els seus pares emigren a Barcelona fugint de la pobresa quan ell tenia 7 anys. Amb 15 anys s'allista a l'exèrcit on, des de la guarnició de Montjuïc, serà testimoni del bombardeig sobre Barcelona ordenat pel general Espartero. Vuit anys després d'aquests fet Fructuós Canonge es llicencia i torna a casa.

Manyà, venedor de quincalla als mercats i, finalment, enllustrador de sabates, la vida d'en Canonge queda sobtadament interrompuda quan el 1856 -enmig dels aldarulls i d'aquesta època convulsa- és condemnat a mort acusat de revolucionari. Un amic militar li salva la vida però a canvi serà obligat a prestar durant 6 anys serveis a ultramar. Fructuós Canonge és deportat a Cuba, però a l'any és indultat.

De tornada a Barcelona -després d'un convuls viatge amb tempesta, rescat i estada a Nova York inclosa- Fructuós Canonge decideix encaminar les seves passes cap al món de la màgia, disciplinade la qual es convertirà en un dels grans virtuosos del seu temps i que practicava mentre enllustrava botes al seu racó de la Plaça Reial. La seva fama va creixent en paral·lel a les seves excentricitats (com menjar-se el betum -o el que fos- per demostrar la seva qualitat), les seves dots per a la màgia i el seu caràcter altruïsta i generós.

El 1858 el Merlín espanyol debutarà al teatre dels Camps Elisis de Barcelona (el primer parc d'atraccions que va tenir la ciutat a l'entorn del que avui és La Pedrera) i a partir d'aquí comença una carrera que el portarà per escenaris d'Europa i Amèrica, teatre i fins i tot palaus, i a actuar davant reis com Isabel II, Amadeu de Saboia o Alfons XII.

Van ser aquests monarques qui el van condecorar per les seves habilitats, medalles que el mag lluïa amb orgull i que va propiciar que es fes famosa la frase 'Tens més medalles que en Canonge'. Malgrat la seva fama, el mag va morir el 1890 empobrit com a conseqüència, precisament, del seu tarannà altruïsta i generós.

 

Les medalles d'en Canonge (Foto del bloc d'Emilio Gimenez Ganonge)

De fet, segons m'explica l'Emilio Giménez Canonge, el seu avantpassat es va desprendre fins i tot de les medalles -que va vendre a un drapaire també mag- i que actualment pertanyen a un antiquari de la ciutat.