La dama russa de les mil siluetes



Bellíssima silueta d'un motiu amb ferro forjat



Elisabeth Charlotte von Rathlef, Liselotte per als més propers, per als amics, per a tots aquells que l’estimàrem i l’estimarem per sempre fou una artista bàltico-catalana que, havent desenvolupat una tasca tan poc habitual – com és l’ art de retallar siluetes de paper de xarol- en les nostres contrades va contribuir amb un estil molt personal a divulgar part de la nostra cultura catalana i, per extensió, espanyola; sobretot les tradicions populars, sovint tan oblidades en els temps que corren, i a mostrar-nos a la vegada i de manera preciosa i refinada, la bellesa de la vida, vista des d’un punt de vista molt nòrdic i centreuropeu, però sense deixar de banda un cert toc de mediterraneïtat.


Tríptic d'una exposició

Es pot gaudir de la seva  obra en diversos llibres que l'editorial Juventud va publicar durant la dècada dels anys 50, 60 i 70. ‘Siluetes de Barcelona’ (1974), concretament, amb pròleg del polifacètic crític d’art i espectacles Sebastià Gasch, és l’exemple més il·lustratiu de la seva producció.

 

Découpages de la Patum, l’ou com balla, caramelles, moixigangues, l’ arquitectura modernista, els arts i oficis de l’admirable folclorista i estudiós Joan Amades, les obres de l’universal Gaudí, pinzellades dels vestits tradicionals regionals espanyols, detalls del ferro forjat... fins i tot il·lustracions per a contes infantils i juvenils, retallables per a llibres didàctics, icones i llegendes russes, ex-libris, oli sobre fusta, aquarel·la, tarjetons, estampació tèxtil, decoració d’espelmes...són algunes delícies del seu prolífic treball.

 

L'Elisabeth va viure sempre sota una aurèola artística d'exquisida senzillesa, si més no, sense voler destacar; sense pretendre ser una diva, allunyada de fastuositats i de vernissages de les sales d’art més selectes de l’esquerra de l’Eixample barceloní. Al contrari; ara exposava treballs de siluetes a la sala del molí paperer de Capellades, ara s’il·lusionava per una altre espai que l’esperava a Cerdanyola del Vallès; i pel camí, ja n’havia fet al casinet de Begur, a la Rødovre Bibliotek de Copenhague, a Santiago de Xile, a l'antiga sala de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona a la plaça de Sant Jaume, o es delia perfilant un exquisit ex-libris amb motiu d’un natalici.



 Aquarel·la

Així, la perseverància, conjuntament amb un toc molt personal d’amor, força ironia, i poesia van caracteritzar sempre la seva obra. La seva vida va estar plegada de vicissituds on –com si hagués estat fruit de l'atzar- un entorn prou especial va anar moldejant la seva sensibilitat en silenci. I va passar d’un món, en certa manera  privilegiat (filla de terratinents bàltics i artistes) a moments de molta austeritat. Ja de molt petita l’esclat de la revolució bolxevic als territoris russos del Bàltic l’obligà a exiliar-se amb la seva família en una altra terra: Alemanya; i, més tard, a Catalunya.

 

Harald, el seu pare, fou científic (exercí d’agrònom i fou estudiós de la botànica -en concret de les roses- i també dels coleòpters) i suboficial a les ordres del tsar Nicolau II de Rússia; i Harriet, la seva mare, fou pintora i escultora, que estudià amb els noms més il·lustres de la Bauhaus, com W. Gropius. A més, era admiradora del poeta alemany Rainer Maria Rilke i el filòsof austríac Rudolf Steiner, entre d’altres intel·lectuals. Eren anys convulsos: Adolf Hitler acabava de pujar al poder i per a molts encara no s’albirava el pitjor.

 

Serà doncs, a principis dels anys 30, quan l'Elisabeth arriba a Barcelona, després de la diàspora obligada de la Rússia tsarista a l’Alemanya prenazi. Tot plegat, una passejada biogràfica fascinant.




Tarjetó
 

De tota manera, aquests sotracs que la vida li va etzibar no van impedir que quan arribés a la nostra terra prosseguís treballant i compaginant el bonic art de retallar siluetes, tasca que havia ‘begut’ de ben petita en aquella manor house (una mena de propietat rural del Bàltic) on va néixer, a la pedania de Nömmiko, prop de Tartu (Estònia). I així fou com el va seguir conreant durant tota la seva vida, fins que malauradament ens va deixar el setembre de 1999.

La seva tasca per executar siluetes es podria enmarcar d’una manera primitiva, excepcional, en el món de l’ artesania, donant pas a un raguitzell de pinzellades poètiques i plenes de sensibilitat i fantasia al més pur estil dels contes de Hans Christian Andersen o de les llegendes russes d'Afanásiev o Bilibin.

A Barcelona, a part d'il·lustrar moltíssims llibres ('La gallinita encarnada', 'El zapatero y los duendes', 'La princesita de la sal', la col·lecció de 'Corto y pego mis siluetas', 'Temas de meditación'...) amb l'editorial Juventud, també va arribar a treballar per a 'Indianas Dalí', tant a la botiga del Poble Espanyol com al local de les Galerías Condal.

Elisabeth Charlotte von Rathlef va ser sense cap mena de dubte una mestra amb 'm' majúscula en l’art d’executar siluetes.

L'any 1996, l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar 'la medalla de la porta de Sarrià' en reconeixement a la seva immensa tasca artística i per la seva gran qualitat humana.

Al seu estudi-taller, a Sarrià
 

A vegades la imagino allà dalt, entre els núvols blancs d’un cel bàltic ben blau, i que m’aixoplugui abans d’endormiscar-me, com una mare que li canta tendrament al seu nadó, a cau d’orella: jo també vaig vestida de paper de xarol.