L'amfiteatre anatòmic

Amfiteatre anatòmic

Segur que fa temps que ha deixat de ser un dels secrets més ben guardats de Barcelona però això no treu que, per la seva arquitectura, la seva estètica o fins i tot l’atmosfera que l’envolta, l’amfiteatre anatòmic que hi ha a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (carrer del Carme, 47)  sigui un d’aquells llocs que transmeten una màgia especial digna de ser coneguda.

L’amfiteatre és una sala ovalada de gran bellesa, amb dues entrades a cadascun dels extrems, grada de pedra massissa i una camilla de marbre al centre on es disseccionaven els cadàvers (en bon nombre procedents de l'antic i proper Hospital de la Santa Creu). Es va construir (com l’edifici que l’acull, d’estil neoclàsic) el 1760 i el seu autor va ser l’arquitecte Ventura Rodríguez.

L’impulsor de l’amfiteatre i del Col·legi de Cirurgia de Barcelona (avui Acadèmia de Medicina) va ser Pere Virgili, el gran renovador de l’ensenyament d’aquesta disciplina. Ell va ser l’inspirador dels col·legis de cirurgia i va crear-ne el primer d’Espanya, a Cadis. Aquestes idees  innovadores, reformistes, van prosperar a l’empara del despotisme il·lustrat que va caracteritzar el regnat de Carles III i els consegüents intents de fomentar el progrés cultural, científic i tècnic.



Barana i gelosia

Carles III, doncs, va signar el 1760 l’ordre reial que permetia la creació del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, que s’enllestiria quatre anys més tard. L’escut del monarca esculpit en pedra a la façana principal i l’escultura en una de les entrades de l’amfiteatre recorden el paper decisiu del monarca tot i que el bust més prominent, situat en un dels laterals de la sala, correspon a Pere Virgili.

El Col·legi de Cirurgia va mantenir les seves funcions fins el 1843, quan va transformar-se en Facultat de Medicina després que es fusionessin els dos estudis (fins aleshores Medicina es cursava només a la Universitat de Cervera i cirurgians i metges eren professions diferents). De Cervera són, precisament, els robustos seients de fusta i cuir de les dues primeres bancades de l’amfiteatre. L’ús de l’edifici com a Facultat es va prolongar fins el 1906, amb el trasllat de la Facultat a l'Hospital Clínic. Des del 1929 l’edifici acull la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i l’amfiteatre ha quedat reservat com a sala per a actes solemnes.

Avui pot ser visitat a determinades hores el que és considerat un dels amfiteatres anatòmics més importants, sinó el que més, que es conserven. A l'interior, la història, la decoració i l'arquitectura es condensen d'una manera prou evident i injecten un cert misteri. Es nota veient la balconada amb gelosies que, segons la llegenda, permetia a alguns visitants presenciar les disseccions sense ser vistos. O recorrent l'estret túnel que voreja la grada per dins i que, a banda de permetre anar d'un extrem a l'altre de la sala sense passar pel mig, també ajudava als estudiants –o això diuen- ocultar-se per seguir les classes.

Interior amb la camilla de marbre

Interessant és també la làmpara de vidre de Murano que penja del sostre, regal del rei Alfons XIII, que el 1929 va finançar part de la restauració de l’edifici quan es va convertir en seu de l’Acadèmia de Medicina. Els vitralls, també d’aquesta època, il·luminen la cúpula de la sala on destaquen 4 grans noms de la medicina: Gimbernat (que dóna nom precisament a la Sala que acull l’amfiteatre), Mata, Cajal i Servet.

Tot plegat converteixen l'amfiteatre anatòmic en un dels millors exemples, sinó el que més, d'aquest tipus de construcció a Europa. I sens dubte, una visita obligada.

Agraïments: al doctor Jacint Corbella, president de la Reial Acadèmia de Ciència de Catalunya, per les seves explicacions i el seu temps enriquidor.