L'indult del mussol dels Roura




El 'mussol' dels 'Roura', de dia...

...i de nit, quan 'pica l'ullet'



Encara que el títol d'aquesta peça tingui certes reminiscències a novel·la negra, confesso que en aquesta història que explicaré a continuació no hi ha participat cap detectiu, ni hi ha gavardines, ni ampolles mig buides de bourbon; ni tan sols hi ha fiambres pel mig, com se sol dir en aquests casos. Potser filant prim i si fem volar la imaginació, si visquéssim al pis de sota d'aquest mussol tan especial, sí que veuríem -de nit- el reflex del neó que pampalluga i projecta una nítida llum a la nostra habitació.

M'explicaré. Ubiquem-nos, doncs. La ciutat: Barcelona. L'edifici: la finca de l'avinguda Diagonal, 372, on també convergeixen el carrer de Mallorca i el Passeig de Sant Joan. El lloc: la terrassa d'aquest immoble. I l'ocellot protagonista d'aquesta història: un mussol-rètol metàl·lic que corona des dels anys 70 aquesta talaia urbana privilegiada. És el mussol dels 'Roura'. Bé, per ser més precisos, el que queda del que un dia va ser el reclam publicitari lluminós més conegut de l'empresa 'Rótulos Roura', a la Ciutat Comtal.

'Rótulos Roura' va ser fundada l'any 1930 a Barcelona per Joan Roura Guixaró. L'empresa va néixer com un taller d'artesans que es dedicava, bàsicament, a fer rètols de vidre per a botigues, i va passar de mica en mica i amb el pas dels anys, a ser un referent indiscutible  en el sector de  la fabricació i comercialització de rètols lluminosos i no lluminosos a tot Espanya. 


Taller de 'Rótulos Roura'
(Fotografia: cortesia Roura&Cevasa)

Un bon exemple de la diversitat de feines que implicava la seva especialització el trobem en les ofertes publicades als anuncis de rotatius barcelonins dels anys 60. En aquests reclams es pot llegir que l'empresa necessitava 'muntadors de neó', 'operaris del plàstic', 'metal·listes', 'soldadors', etc.

El bon currículum empresarial de la casa 'Roura' va fer, per exemple, que quan a principis dels anys 80, els magatzems Sears s'instal·lessin a Barcelona, aquesta empresa nord-americana li encarregués la manufactura de la seva identitat corporativa.

A Sears se li afegirien d'altres importantíssims clients com la neerlandesa Akzo Nobel (amb el conegut logotip de la figura humana i els braços extesos), els  rètols giratoris que coronen les torres de la seu central de 'la Caixa' d'estalvis i pensions de Barcelona o, en la ja mencionada dècada dels 60, la retolació dels magatzems Jorba Preciados, o de l'edifici 'Europa, al Passeig de Gràcia, per citar-ne alguns. 

Un altre dels moments importants d'expansió de l'empresa fou quan va rebre nombrosos encàrrecs dels gegants de l'explotació i comercialització del petroli a Espanya: Campsa, Repsol i Cepsa. A més d'entitats bancàries. En d'altres paraules: estacions de serveis i oficines de bancs, amb tota la producció d'identitat corporativa que això comportava. 

I arribats aquí reprenc la història del mussol.

A principis dels anys 70 les oficines centrals de 'Roura' es trobaven ubicades al carrer de València, 346,  a quatre passes de l'edifici on van ubicar el 'mussol', i com que la Diagonal era -i continua sent- una de les vies importants de trànsit que creuen transversalment la ciutat, per això es va escollir, possiblement, aquest magnífic emplaçament.  

Ara bé, esbrinar si un dels fundadors dels 'Roura' era un apassionat del simbolisme mitològic o, que per atzar, va anar a col·locar-lo en aquesta intersecció, ja és una altra història. El que sí és cert és que el seu impacte en la retina de molts barcelonins que ara ja tenen una certa edat (jo m'hi incloc) va ser profunda, en el sentit nostàlgic de la paraula: és com si d'alguna manera allà dalt, a l'exterior, hi havia algun objecte que sempre t'estava mirant, creant així una certa complicitat amb l'observador o vianant i, de retruc, feia publicitat del fabricant. De fet, el mateix 'Rótulos Roura' ja li atorgava a l'ocellot "un mágico poder".

Van passar els anys i a finals dels 90, aquest reclam publicitari es va apagar i va quedar en el més absolut oblit, fins que l'any 2004, l'Ajuntament de Barcelona - a través de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida-  va endegar la campanya de desmuntatge de rètols obsolets que hi havia repartits per la ciutat.

Però, vet aquí el nostre estimat mussol rep una mena d'indult, de bula papal per continuar amb vida, i es converteix en 'fita urbana', és a dir, en petit paisatge o element especial a preservar.


'The New Yorker'

Així doncs, i com que l'ocellot despertava simpatia, i per allò que en diem record o patrimoni sentimental,  la 'casa gran'  de la ciutat el va convertir en l'únic rètol singular en coronament d'edifici. Fou l'hivern de 2011 quan es van fer les tasques de restauració i desmantellament de l'antic per 'rentar-li la cara' i deixar-lo ben guapo, amb llums 'led'. Al menys, amb el compromís de mantenir-lo així per als propers 10 anys, que és quan expira l'acord de manteniment amb l'empresa Verona Comunicación.


De totes maneres, i ara que hi penso, no sé si s'hi havien fixat: el mussol dels 'Roura' té posada aquesta mirada hipnòtica, viva i penetrant, que atrapa, cap a l'oest, cap allà on acaba, o comença -depèn com es miri-  l'avinguda Diagonal.

L'oest és per on es pon el sol. I quan el sol s'amaga es fa fosc. El mussol és una au nocturna per excel·lència. La que acompanya Minerva i Palas Athenea. És, en dues paraules, la nit, la saviesa. Mussol de dia i mussol de nit, aquest és el mussol dels 'Roura' que un dia va ser indultat. Gràcies per estar allà dalt, immutable, silenciós. La nit s'acosta. Mussol...pica'm l'ullet.