dilluns, 4 de març de 2013

Relíquies papals a Sant Francesc d'Assís


Sant Francesc d'Assís
Emparedada entre l’escola Voramar i la nau del Barcelona Design Gallery, l’església de Sant Francesc d’Assís al Poblenou (Ramon Turró, 130) és allò que en podríem dir una petita caixa de sorpreses. D’entrada pel seu estil eclèctic, una combinació de romànic i bizantí dissenyada per l’arquitecte Josep Maria Sagnier i Vidal, però també per la manera com l’edifici s’integra i sobresurt d’una manera cridanera però sense estridències tot i ubicar-se en un entorn urbà i arquitectònic que bé podríem situar a les antípodes.

L’origen de la parròquia es remunta a principis del segle passat. L’any 1916 el bisbe de Barcelona, Enric Reig, beneeix la primera pedra d'una capella consagrada a Sant Francesc al mateix emplaçament on avui s’alça l’actual església. Aquella primitiva capella, necessària per atendre la cada vegada més nombrosa població del barri, va ser finançada per Dionís Cabot i Rovira, home de negocis de profundes conviccions cristianes que va donar a l’església una de les joies que custodia actualment el temple: el solideu i la faixa del Papa Pius IX.

Va ser durant una estada a Roma el 1878 quan Dionís Cabot rep de mans del darrer secretari del Sant Pare, el  cardenal Simeone, aquestes dues peces que conserva i cedeix a l’església de Sant Francesc d’Assís. Les relíquies papals no estan exposades al públic però en una carta manuscrita que es conserva, el mateix Dionís Cabot demana que “dado caso que la Iglesia elevara al honor de los altares al por antonomasia llamado el "Papa de la Inmaculada" (Papa Pius IX), que como reliquias sagradas se les de culto público en el susodicho templo de San Francisco de Asís”.

Aquestes peces i la carta van restar ocultes durant molts anys en una calaixera de la parròquia i només la curiositat i persistència de l’actual rector, mossèn Gabriel Carrió, van permetre descobrir aquest petit tresor del Papa que va proclamar el dogma de la Immaculada Concepció, va convocar el Concili Vaticà I i va tenir el pontificat més llarg de la història (32 anys). Les relíquies de Pius IX es guarden al costat d’altres objectes per a la litúrgia que es van salvar de la destrucció de l’església al principi de la Guerra Civil.

I és que l’antiga capella de Sant Francesc d’Assís, dissenyada per l'arquitecte Enric Sagnier i elevada a parròquia el 1933 degut al creixement demogràfic del barri i la seva major rellevància, va ser una de les primeres esglésies de Barcelona –sinó la primera- que es va cremar el 19 de juliol de 1936 després dels convents de religiosos del centre de la ciutat. Setmanes més tard, a més, el seu rector, mossèn Josep Romeu, va ser assassinat.

La reconstrucció de l’església va començar el 1944 alçant-la al mateix lloc i més gran que l’anterior. El 1951 es completava la restauració amb el seu aspecte actual: l’inconfusible campanar d’estil romànic i la cúpula bizantina sostinguda sobre un timbal octogonal. Les campanes, això sí, es van col·locar 5 anys més tard i les pintures que decoren l’absis el 1961, a càrrec del pintor vilanoví Julià Navarro inspirant-se en el Càntic de les criatures de Sant Francesc d’Assís.

Agraïment molt especial a mossèn Gabriel Carrió, per la valuosa informació que em va proporcionar i el seu tracte tan afable.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada