Sembrant 'pau i bé' entre capisayos i sarbatanes



Màscara ritual indígena

Recordo perfectament (ara deu fer uns 20 anys) la primera vegada que vaig sentir parlar o, millor dit, llegir unes línies sobre aquest museu. Era en una petita secció de 'tresors amagats de la ciutat' de la magnífica publicació de viatges ‘Altaïr’. El nom (‘Museo etnográfico andino-amazónico’) ja em va quedar per sempre ben ancorat en un d’aquells calaixos de la memòria, i sabedor que un dia, tard o d’hora, l'obriria per fer realitat el somni i acostar-me a aquesta petita terra incognita de la part alta de la ciutat. I així va ser.



Corones fetes amb plomalls
de guacamaia o lloro

Dit i fet, el desembre de 2009 aterrava per primer cop en aquest espai del carrer Cardenal Vives i Tutó, 2, a recer de qualsevol àmbit sorollós de la ciutat i en un oasi de pau, meditació i tranquil·litat. Aquí, al límit occidental de Sarrià-Sant Gervasi, en els terrenys on al segle XVI ja anomenaven 'desert de Sarrià', als baixos del Convent dels Frares Caputxins, hi jau una col·lecció ben particular que ben pocs barcelonins conèixen, a menys, és clar, que tinguin interès per l’etnografia, l'antropologia, la història o, simplement, siguin curiosos de mena.

En aquest lloc s'hi troben guardats un conjunt d'objectes d'una civilització indígena que abasta els tres territoris civils del Caquetá-Putumayo-Amazones (uns 257.000 quilòmetres quadrats), al sud-est de Colòmbia i que, des de finals del segle XIX, fou territori de la missió caputxina en aquesta cruïlla geogràfica entre l'Equador, el Perú i el Brasil.



El caçador de Pto. Asís,sr. Penagos,
amb un jaguar, l'any 1932

De fet, l'origen d'aquesta col·lecció arrenca l'any 1911, quan el pare Miquel d'Esplugues crea l'anomenat 'Museu de missions'. Més tard, amb els desafortunats incidents (saqueig i crema) de juliol de 1936 es perden algunes peces i d'altres es poden recuperar. Serà l'any 1975, en ocasió del 75è aniversari de la restauració de la província caputxina de Catalunya, quan el pare Ramon Vidal (autor d'una detalladíssima guia del museu) planta, per dir-ho d'alguna manera, la 'segona llavor' d'aquest espai.

Arribats en aquest punt, cal subratllar que la gran majoria de les peces provenien del CILEAC (Centre d'Investigacions Lingüístiques de l'Amazònia Colombiana), fundat l'any 1933 a Sibundoy, per Fra Marcel·lí de Castellví. En aquesta reobertura de 1975 hi van participar frares de l'orde, i un germà lasallista, entre d'altres especialistes. I també hi van haver donatius d'algun particular. A més, en la classificació, disposició i instal·lació, es va rebre l'ajut desinteressat de tècnics del museu zoològic de Barcelona, sobretot a l'hora de classificar els coleòpters, lepidòpters, mamífers i rèptils.

La sala on hi ha dipositades les peces està dividida en set vitrines, comptant amb una important col·lecció de materials precolombins (ceràmiques domèstiques i per a rituals, com figuretes, pedres tallades del paleoindi i neoindi), màscares rituals i altres peces de caràcter etnogràfic.



Bust de fusta de Fra Marcel·lí de Castellví

 Així, entrant a mà dreta, i en aquest primer ample aparador de vidre hi trobem parts de destrals neolítiques dels indis huitotos, puntes de llança del paleoindi Putumayo, amulets, una estàtua braser, bols, olletes i atuells fets en terracota.

La segona secció inclou instruments musicals com flautes de canya i flautes horitzontals (alguna d'elles feta amb os de tíbia de cèrvol), arcs de fusta de chonta, fletxes i buiracs, pells de jaguar, un grup d'imatgeria santera colonial (bàsicament estàtues de Sant Antoni de Pàdua) i d'altres curiositats com un joc sonor fet amb llavors de yugo que reprodueix "l'esbufec del jaguar", tambors o baldufes de mà fetes amb coco.

Ja observant amb detall la tercera veiem com els nostres ulls s'aturen en uns llampants cargols marins de les costes de Cuba, sota l'atenta 'custòdia' d'uns caimanets dissecats. Al costat ens topem amb uns cranis de mico volador jove a qui sembla no preocupar-li en absolut la presència d'una temible huizoco ('piranya', en huitoto). Rematen aquesta secció un troç de resina de garrofer que s'utilitza per fer aromàtica la coca que mastegaven els yukures; un vas per a beure chicha; i unes sarbatanes de gairebé 2 metres de llargada on vires emmetzinades amb curare lliscaven per aquest ventre de fusta per esdevenir 'mosquits' silenciosos i mortals.

 

Arribats a la quarta vitrina, ens dóna la benvinguda una bonica mescla d'elements etnogràfics que inclou fòssils recollits a l'Amazònia, collarets, una corona tikuna per al ball de la Pelazón, i una partitura -escrita en aquesta llengua, i en paral·lel traduïda al castellà- de la seva melodia. I no us preocupeu que, per a les tres que falten, i abans no haureu arribat aquí, pel camí ja us haureu sorprès gratament amb un curiós 'troç de barba' del sacha-hombre (home salvatge de la mitologia inga) que deien habitava un d'aquells pujols del Patascoy; o us haureu imaginat vestits amb un bonic capisayo de la vall de Sibundoy.

Aneu-hi, doncs; potser als més joves (i als més grans) us transportarà per una bona estona a les pàgines de 'L'orella trencada', d'Hergé, on l'intrèpid Tintín s'aventura en un país imaginari d'aquell continent per esbrinar d'on diantre prové l'estatueta que han robat al museu etnogràfic belga.

Però per damunt de tot, penseu en aquestes paraules que fra Ramon Vidal va deixar escrites fa uns anys. Penso que sintetitzen de manera senzilla i profunda el gaudi d'aquest lloc: “[…] No oblidis que l'essencial és contemplar els objectes: a partir, de la imaginació, deixar-te endur a fruir estèticament, idealment, espiritualment". I continua: "Aquesta és la condició per a introduir-te en unes cultures, si bé exòtiques, profundament humanes".

L’empremta de la tasca missionera d’aquesta orde en aquest racó de l’Amèrica Llatina traspua en les vitrines d'aquest petit museu. "Pau i bé'", com resa el lema dels caputxins.

Fra Valentí Serra mostrant
una de les peces de la col·lecció

Agraïments: al caputxí historiador, arxiver i responsable del museu, Fra Valentí Serra de Manresa per la gentil atenció i les explicacions rebudes durant la visita feta recentment.