Imatges inèdites de la Barcelona arrasada el 1714

Les restes del Born

Aquesta setmana he tingut el plaer i el privilegi de visitar el jaciment del Born. L’espai, convenientment museïtzat, senyalitzat i adequat, no s’inaugurarà i obrirà al públic fins el proper 11 de setembre coincidint amb el 300 aniversari de la desfeta del 1714. Tanmateix alguns afortunats ja hem tingut l’oportunitat de visitar l’espai, excelentment acompanyats i guiats pel director del futur Born Centre Cultural, l’escriptor, advocat i editor Quim Torra.

Espero que les fotografies d’aquest àlbum us ajudin a fer-vos una idea de l’espectacularitat d’un jaciment on hi ha les restes de 50 cases del miler que es van demolir per construir la ciutadella, la fortalesa que havia de garantir el control i domini de la ciutat per part de Felip Vè. El Born –o Vilanova de la Mar com era coneguda aquesta zona a principis del segle XVIII- va ser, en paraules de Quim Torra, ‘la zona cero dels catalans’. És fàcil entendre el perquè: aquesta àrea va concentrar l’ofensiva dels exèrcits de Felip Vè en el seu setge a la ciutat ja que era el tram de muralla més vulnerable i orogràficament més accessible.

Retrocedim 300 anys. Imaginem-nos, situats a les runes del Born i encarats a la Ciutadella. A dins del Parc, resseguint el Passeig dels Til·lers, hi havia la muralla nord de la ciutat que s’estenia cap al mar fins al baluard de Llevant (aproximadament per on es troba la façana dreta del Parlament) i cap a l’interior fins al baluard del Portal Nou. Davant del Born (on avui hi ha el llac de la Ciutadella) s’alçava el baluard de Santa Clara. Tota aquesta àrea en el seu conjunt va ser la que va patir les batalles més cruentes durant el setge de Barcelona.

Els baluards dels quals us he parlat tot justa ara eres unes estructures –principalment de forma pentagonal- que moltes ciutats van incorporar a les seves muralles per poder-les defensar millor. A finals del segle XV els nous canons de bronze i les bales de foneria de ferro podien destruir tota mena de murs i per aquesta raó els enginyers militars van idear unes estructures que annexades a la intersecció dels diferents trams de muralla permetien acumular artilleria i defensar millor la fortalesa. La forma pentagonal, a més, evitava els angles morts.

Barcelona va començar a adequar les seves muralles el 1544 (construint baluards, engruixint sectors de muralla i arranant torres i merlets). El baluard de Santa Clara –davant les runes del Born- va ser edificat a finals de segle i tot i ser un dels més grans de la ciutat també era un dels que presentava més mancances a nivell constructiu.

Per aquesta raó les tropes borbòniques, dirigides des del juliol de 1714 pel duc de Berwick –un dels millors comandaments militars de l’època-, van centrar l’atac final en aquest flanc de muralla que avui podem imaginar estenent-se des del Portal Nou fins a a Llevant (a l’entorn del que són les vies de sortida de l’Estació de França), amb el baluard de Santa Clara al bell mig.

L’estratègia de Berwick per atacar la ciutat va ser aïllar-la completament a través d’un cordó de setge que tenia per finalitat evitar l’entrada de provisionaments a la ciutat. En paral·lel, l’acostament a la ciutat es feia gràcies a trinxeres successives que permetien aproximar tropes i artilleria prop de les muralles per bombardejar-les persistentment. En aquest sector el bombardeig inclement havia permès obrir a principis d’agost 7 esvorancs al tram de muralla comprès entre els baluards de Portal Nou i Llevant. L’assalt final de les tropes borbòniques s’apropava.

 

Batalla del baluard de Santa Clara (gravat de Jacques Rigaud)

Malgrat el seu desaventatge, abandonats feia temps pels seus aliats i després d’un any de setge i bombardejos, els catalans encara van tenir forces per organitzar la darrera defensa de la ciutat  L’exèrcit regular i la coronela (les milícies ciutadanes) van protagonitzar una resistència heroica i agònica... podem imaginar-nos avui l’àrea des del Portal Nou fins a l’estació de França convertida en un immens i sanguinari camp de batalla. Duts al límit de les seves forces, l’11 de setembre la ciutat capitulava.

Avui les restes del Born són el testimoni principal d’aquella epopeia dels catalans. La cinquantena de cases que s'hi han excavat ajudaran a reproduir com era la Barcelona de l'època ja que estan perfectament documentades les propietats i les activitats que allà s'hi feien (com per exemple una botiga on es venien sucres d'una vintena de països d'arreu del món, fet que demostra la vitalitat comercial i mercantil de la ciutat).