La Villalbí (1904) exposada al Museu de la Moto |
Aquest cap de semana ha tingut lloc com cada any des de fa 13 la Barcelona Harley Days, la trobada que reuneix un major nombre d’apassionats –si no fanàtics- d’aquestes motos arreu d’Europa. Més enllà de l’espectacularitat d’aquestes bèsties de dues rodes, l’atractiu incomparable i únic dels seus xassissos i la peculiar estètica dels propietaris… l’èxit de la concentració certifica l’arrelament de la cultura motera a casa nostra.
Una cultura que ve de lluny, més de 100 anys, quan a principis del segle passat el mecànic de bicicletes Miquel Villalbí va construir a Barcelona la que és considerada la primera motocicleta feta a Catalunya i, gairebé per defecte, a l’Estat espanyol. Era l’any 1904 i després de dos de feina completament artesanal –cal tenir present que en aquella época, com és obvi, la industria auxiliar era completament inexistent- Villalbí va completar una motocicleta amb motor de 4 temps i 3,5 cavalls de potència. Per adonar-nos de la tasca absolutament abnegada i peça a peça que va comportar desenvolupar l’enginy cal dir que el carburador, el bastidor o la instal·lació eléctrica, entre d’altres components, van ser fetes per ell mateix.
D’aquella moto, la Villalbí, el seu creador en va fer 5 unitats, venudes cadascuna d’elles a 1.200 pessetes. I pels nostàlgics, curiosos, romàntics o apassionats de les dues rodes, sapigueu que un d’aquells exemplars es pot veure actualment al Museu de la Moto de Barcelona.
Aquest Museu (carrer de la Palla, 10) és relativament recent, es va obrir el 2011, i està situat als baixos del Convent de Sant Felip Neri. Per adequar-lo es van mantenir i rehabilitar els elements arquitectònics originals i s’hi va adequar l’espai per convertir el recorregut en un repàs a la historia de la industria de la motocicleta a Catalunya, exhibint-se algunes joies de totes les èpoques i marques: des de les contemporànies Montesa, Bultaco, Derbi o Rieju fins a les pioneres Patria, Salvador, Lutetia, Simò i, evidentment, la Villalbí.
Model de Lutetia |
El contrast amb el disseny i les formes actuals és brutal. De fet, la Villalbí s’assembla més a una bicicleta amb motor que al que entenem avui dia per una motocicleta. De fet, a banda del motor la Villalbí també funcionava amb pedals. Els comandamens estaven repartits entre el manillar i el dipòsit i sobre aquest tres palanques que regulaven l’encesa i l’acceleració.
Malauradament, les dificultats en la fabricació van fer que Miquel Villalbí decidís abandonar-ne la construcció per dedicar-se a la distribució de marques estrangeres. Però la seva tasca pionera va precedir i posar els ciments d'una d eles grans indústries que ha tingut el país.
Al frontal de la moto Villalbí, la medalla on es detalla la marca també especifica l’adreça del taller: Passeig Colon 27, on avui hi ha el Govern militar.
Quan he vist la foto de la villalbí m'he pensat que era una bicicleta...després ja m'he fixat una mica millor i he vist el motor. No sabia que existia aquest Museu! Gràcies!
ResponEliminaJo tampoc Aitor. Encara que no siguis gaire motero val la pena una visita, sincerament. És un viatge romàntic a través del túnel del temps. El dia que hi vaig anar, a més, hi havia una exposició temporal sobre les 24 hores de Montjuïc.
ResponElimina