diumenge, 30 de juny del 2013

Bòria avall

A l’Edat Mitjana al contorn del que avui és la Plaça de l’Àngel i el carrer Llibreteria hi havia la Presó del Veguer, una de les moltes de la Barcelona medieval. Per això precisament al carrer Llibreteria se’l coneixia com la Baixada (o Davallada) de la Presó, una pendent que connectava amb el carrer de Bòria (el ‘forum bovarium’ romà o ‘raval dels bous’), és a dir, l’àrea que servia per guardar el bestiar fora de la muralla de la ciutat.

'Bòria avall' (Francesc Galofré, 1892)

Durant molts anys, als reus empresonats al penal del Veguer se’ls infligia una mena d’escarni públic consistent a pujar-los en un ruc i fer-los desfilar per diversos carrers de la ciutat (enfilant el carrer Bòria des de la Baixada de la Presó) mentre un botxí fuetejava el pres i l’agutzil recitava la pena per la qual havia estat condemnat. La multitud, mentrestant, es concentrava al llarg del recorregut per presenciar l’escarni entre crits i burles.
Aquest, molt resumidament, era un dels càstigs que durant molts anys (fins a finals del segle XIX com a mínim) tenien lloc a Barcelona i que van donar lloc a una expressió -‘fer passar bòria avall’- per referir-s’hi a l’escarni o la vexació pública d’algú.
De cròniques explicant els detalls del ‘bòria avall’ se’n van escriure unes quantes però probablement la millor manera de fer-nos a la idea del que representava aquell càstig la va plasmar el pintor vallenc Francesc Galofré Oller al seu quadre ‘Bòria avall’ del 1892. El llenç és una obra espectacular, de 3 metres d’alçada per 5 d’amplada, que Galofré va ambientar al segle XVII reproduint amb gran fidelitat històrica tant l’escenari com el vestuari.
El tram del carrer Bòria que retratà Galofré ja no existeix (l’obertura de la Via Laietana va escapçar-lo i els planejaments urbanístics n’han modificat la fesomia al llarg dels anys) però no és difícil imaginar-nos l’atmosfera del llenç i l’època si hi anem un dia pel barri i ens situem Bòria avall, just al davant –per exemple- de la volta del carrer de Sant Onofre… traslladant-nos al XVII com magistralment va fer Francesc Galofré.  
Prova d’això va ser l’èxit de la seva obra, que van visitar quan es va exposar per primera vegada a la Sala Parés 60.000 barcelonins aliens a les critiques d’aleshores entre els partidaris de la pintura histórica tradicionalista que escenifica el llenç i els nous corrents modernistes.

L'Esquella de la Torratxa va descriure en un poema el
'Bòria avall" a partir del cuadre de Francesc Galofré
Si voleu veure el ‘Bòria avall’ ara és una ocasió excel·lent. El Museu de Valls, dipositari de l’obra, l’exposa fins a finals de setembre en el marc d’una retrospectiva sobre Francesc Galofré. Si us animeu fins i tot podeu descobrir qui és el fill de Francesc Soler Rovirosa (considerat l'escenògraf català més important de tots els temps i amic de Galofré) que diuen que hi surt retratat al quadre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada