Der Repräsentationspavillon

Vista general del Pavelló alemany de Mies Van der Rohe

- I això, per a què serveix?



- Per ser bell i representar

Aquesta conversa entre el rei d’Espanya Alfons XIII i l’arquitecte alemany Ludwig Mies Van der Rohe va tenir lloc el 28 de maig de 1929, fa exactament 84 anys, durant la inauguració del Pavelló alemany de l’Exposició Universal de Barcelona. Alemanya, delerosa de fugir dels estigmes que arrossega des de la I Guerra Mundial, decideix mostrar-se al món amb un estand poc convencional que exemplifiqui per ell mateix els nous valors de la República de Weimar: funcionalitat, transparència, modernitat, democràcia...


Els encarregats de dur a terme aquesta tasca són Mies Van der Rohe, aleshores un professional de renom però encara sense l’aura de geni que el va succeir, i Lilly Reich, una arquitecta especialitzada en el disseny d’interiors. Der Repräsentationspavillon havia d’enllestir-se en pràcticament un any i servirà per acollir la cerimònia inaugural de la representació alemanya, amb l’assistència dels reis d’Espanya, i altres recepcions oficials.

Alfons XIII i Van der Rohe durant la inauguració del Pavelló alemany

El setembre de 1928 Van der Rohe visita Barcelona per escollir la ubicació del pavelló –que s’acabarà edificant entre la Font Màgica i el Poble Espanyol del recinte de Montjuïc, seu de l’Exposició – i immediatament posa fil a l’agulla. Torna a Berlin i  dissenya un edifici que ha estat considerat entre les seves millors creacions, revolucionant l’arquitectura contemporània i amb una influència que arriba als nostres dies. Van de Rohe va utilitzar vidre, acer i diferents tipus de marbre, ònix i granit per a la seva obra, d’una simplicitat i alhora una bellesa torbadora, reforçada per l’escultura ‘Alba’ de George Kolbe, situada en un petit estany al basament.

La senzilla espectacularitat de l’edifici va sorprendre en aquella època. La gran majoria d’edificis que es van construir per a l’Exposició de 1929 –com comprovem avui mateix amb les construccions supervivents d’aquell esdeveniment com el Palau Nacional- apostaven per línies molt més clàssiques. La pregunta d’Alfons XIII (I això per a què serveix?), més enllà del seu infantilisme, és reflex d’aquesta perplexitat.

Cortina vermella, catifa negra i ònix groguenc:
els colors de la bandera alemanya

Però el Pavelló alemany de Mies Van der Rohe i Lilly Reich, Der Repräsentationspavillon, no va sobreviure a l’Exposició de 1929. Acabat l’esdeveniment, i després de fracassar les converses amb un hostaler local per reconvertir-lo en restaurant, es va desmuntar l’edifici escampant arreu –literalment- els seus components: l’estructura metàl·lica venuda a pes a Barcelona, un panel d’ònix reconvertit en escriptori per un col·laborador i dues cadires model Barcelona –dissenyades pel mateix Van der Rohe per encaixar-les harmònicament amb el Pavelló- estan exposades a la Glass House de New Canaan (Estats Units).

No va ser fins la dècada dels 50 quan Oriol Bohigas encapçala els primers intents per reconstruir el Pavelló alemany. Amb aquest objectiu escriu al mateix Mies Van der Rohe el 1957 (l’arquitecte estava exiliat des de 1937 als Estats Units), que accepta tot i que finalment la proposta no té èxit. Els intents se succeeixen al llarg de 30 anys, fins que finalment el 3 de juny de 1986 (coincidint amb el centenari del naixement de Van der Rohe) s’inaugura la reconstrucció –amb alguns retocs tècnics i constructius a càrrec d'Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos- al seu emplaçament original. És el Pavelló que podem visitar avui dia i que mereix, sense cap mena de dubte una visita. Aclapara veure com una construcció octogenària com el Pavelló alemany conserva una modernitat tan contemporània.

Commouen els buits espais interiors només alterats per la presència d’una altra de les creacions de Van der Rohe: la cadira Barcelona. Inspirant-se en la sella curulis, utilitzada pels magistrats de l’antiga Roma, l’arquitecte alemany va crear un altre prodigi de modernitat que encara avui comercialitza la companyia Knoll Studio, a qui Mies Van der Rohe va cedir els drets exclusius de fabricació de la cadira el 1953.

Cadires Barcelona al Pavelló alemany

Diuen que és difícil de trobar i encara més cara de comprar. Potser per això costa trobar cadires Barcelona. Us animeu a trobar-ne alguna i enviar-nos la foto?