divendres, 15 de novembre de 2013

Antigues belles pedres

A l'esquerra, passada la cruïlla, l'edifici del número 6 de Sant Domènec del Call


Diuen que és la casa habitada més antiga de la ciutat, que va acollir un bordell durant la postguerra del 36-39 i que la seva façana (com les d’altres edificis del mateix carrer) està lleugerament inclinada a causa del terratrèmol que va sacsejar Barcelona el dia de la Candelera de 1428.

Parlo de la casa situada al número 6 de Sant Domènec del Call, a l’antic barri jueu (el call major) de la Barcelona medieval. El catàleg del patrimoni arquitectònic municipal la descriu com un casal medieval del segle XIII (tot i que també té elements molt posteriors, fins el XVII) que originàriament ocupava més espai que l’actual. De la casa se'n destaca també la seva porta adovellada i les finestres coronelles al primer pis (del segle XIV) i geminades al segon (curiosament datades un segle abans, probablement traslladades d'un altre edifici i incrustades).

Malauradament la casa és de propietat particular i no s’hi pot accedir a l'interior si més no si no coneixes als inquilins. Però ens en podem fer a la idea de com era gràcies a la remodelació de l'espai interior que l'any 2000 van fer els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres i que ha quedat testimoniada al seu web amb diverses fotografies. En elles s'hi pot veure l’interior de la casa, el pati central típic de les construccions medievals de la seva època i diversos portals i finestres que embelleixen la construcció.

 El pati interior





Més enllà de la seva arquitectura, la seva història i la curiositat d'una façana torta, el detall potser més rellevant sigui que es tracta de l'única casa del call jueu de Barcelona on s'ha localitzat una mezuzà. La mezuzà és l'estoig que es col·locava a l'entrada principal de les cases jueves amb un pergamí a l'interior on hi havia escrita la shemà, una de les principals pregàries del judaïsme: 'Escolta, Israel, el Senyor és el teu Senyor, és Jahvé el seu nom'.

La revelació la fa l'Eulàlia Vernet, del Centre d'Interpretació del Call, que també apunta que la casa pertanyia a una família benestant, detall que es dedueix per les seves dimensions i estètica però també perquè es trobava al carrer més important del call, Sant Domènec. En aquella època però, aquest carrer era conegut com el de les Carnisseries o el de la Sinagoga Major precisament perquè allà hi havia aquests establiments i els centres de culte, com també les escoles talmúdiques.

L'arquitecte municipal Adolf Florensa, que va ser el responsable durant 30 anys de nombroses intervencions i restauracions al barri Gòtic, solia referir-se entre d'altres al número 6 de Sant Domènec del Call com un dels autèntics i genuïns exemples de gòtic a la ciutat vella. Vuit-cents anys després de la seva construcció, la seva pedra nua i antiga segueix captivant-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada