La Herta? Quina Herta? La Frankel, és clar!

Herta Frankel va destacar com a 'ballerina' a Viena

Tot i que un servidor de vosaltres ja té una edat, hi ha dos fragments catòdics -de quan jo era un panxacontenta de 5 anys- que per sempre més han quedat fixats en la meva memòria: el primer, el de l'entremaliada  gosseta de pelutx Marilin, que em saluda des de la barqueta de vímet del seu montgolfier; i la segona, la de la menuda i presumida rateta Violeta, amb el seu corbatí florejat al cabell. I és que, ben pensat, són les pinzellades visuals iconogràfiques  d’una artista que, sense cap mena de dubte, va marcar una època artística i televisiva (la de la dècada dels anys 50, 60 i principis dels 70) en aquest país i en la de molts altres de parla llatina. I qui era aquesta dona, us preguntareu. Doncs, la ballarina, vedette i, per damunt de tot, la marionetista -i a estones ventríloqua- Herta Frankel. 

Així doncs, avui viatjo en funicular i autobus a la 'muntanya màgica' de Barcelona, al parc d'atraccions del Tibidabo, on a més de presenciar el nou espectacle ('Animals animats') de la Companyia de Marionetes Herta Frankel, m'interesso per saber una mica més sobre la vida i tasca artístiques d'aquesta austríaca nascuda en 1913, i que ja de ben jove executa els primers pas à deux al ballet infantil de l'Òpera Estatal de Viena.

Al país on es troba 'la ciutat eterna' treballarà de vedette amb companyies de revista-teatre de renom com la d'Erminio Macario- Anna Menzio (més coneguda amb el nom artístic de Wanda Osiris) o amb la del comediògraf napolità Michele Galdieri. Més tard, i en ple Anschluss hitlerià, una Frankel de vint i pocs anys recorrerà d'altres ciutats europees amb Arthur Kaps (el seu futur espòs), austríac també i fundador, anys més tard, del grup 'Die Wiener' ('Els vienesos'), a qui se'ls unirà també Franz Joham.

Sota el carrusel del Tibidabo hi trobareu el 'Marionetarium'

Ja amb l'experiència adquirida als espectaclesi amb la merescuda fama que porta a les maletes, la nostra estimada Herta debuta a Madrid a principis dels anys 40. El temple artístic: el Teatro Colisseum. La revista: 'Los Topolinos'. “En aquel teatro de la avenida de la Habana, en Madrid, no había ni un colgador para colgar marionetas”, explicarà perplexa l'artista amb el seu peculiaríssim espanyol amb accent centreeuropeu. I a Barcelona, ho farà, l'any 1942, al Teatro Cómico, amb l'obra 'Todo por el corazón'. Serà aquí quan l'actor i presentador de televisió italià Gustavo Re s'incorpora al citat grup. 

Amb trenta anys, Herta Frankel entra a formar part de 'Los Vieneses', on es convertirà en “reina d'aquesta gran família” gràcies a les interpretacions en el nou quadre escenogràfic que du per títol 'El sueño de una camarera'.

Com tot artista que es planteja el seu futur professional una vegada assolit el seu reconeixement en una modalitat, però també molt conscient dels riscos que es poden tenir quan una ja no és tan jove (en aquest cas, per a la disciplina balletística), li planteja a Kaps de poder iniciar una nova singladura artística, i aquest, abduït per la força captivadora dels titelles de fils del paraguaià Harry Vernon Tozer, li proposa a Frankel de crear els seus propis quadres de marionetes per a la seva nova producció. L'exemple: 'Grandes artistas en pequeño formato', presentat a la revista 'Sueños de Viena' al Teatro Español de Barcelona  tindrà un èxit aclaparador.

Quan aquell aparell rectangular anomenat 'televisor' arriba a Espanya l'any 1956, Kaps hi veu una oportunitat per ampliar la seva trajectòria professional i comença a dirigir espais d'entreteniment com 'Noche de estrellas', 'Amigos del Martes', i molts d’altres;  tots aquests, presentats pel tàndem Re-Kaps.

Els flamants estudis de TVE a 'Miramar', a partir de 1959, seran la plataforma que catapultarà catòdicament i durant més d'una dècada Herta Frankel. Així, 'Tiovivo' (1960); 'Lo que cuenta la tía Cristina (1961)...fins a 'Vuestro amigo Quique' (1972) conformaran aquella graella d'espais televisius en blanc i negre que tindran com a protagonistes les ja mencionades Marilin i Violeta, el gat Chifú, el duet de pallassos Ruki i Muki...i així podríem arribar a comptabilitzar desenes i desenes de personatges. Tot un univers de ninots i marionetes per descobrir.

Bé, i aquí m'aturo en aquesta bonica història, per no atabalar-vos amb massa detalls. La història continua, evidentment, però ara us toca a tots vosaltres pujar a la 'muntanya màgica' i visitar aquest món de fantasia que es troba sota el carrusel.

Continuar seria trencar l'encís de tot aquest bonic univers que us espera al 'Marionetarium' (16 anys al parc d’atraccions, 16.000 representacions, i hereus i continuadors del llegat artístic de la vienesa), i el que us depararà el petit museu que acull part de la ingent col·lecció de marionetes de diverses característiques (més de 500 peces construïdes per mestres europeus al llarg dels últims 60 anys) a qui la Herta va donar vida.

La rateta Violeta

Paga la pena, creieu-me: la biografia artística d'Herta Frankel, la dels seus col·laboradors amics i mestres constructors (Lluís Fontanet, Elvira Loyzaga, Regino Mas, Harro Siegel o Zdenĕk Podhůrský, per citar-ne alguns).

És una visita que hauria de ser obligada per a tots els pares i mares, avis i àvies que encara creuen que els titelles i les marionetes són una disciplina de les arts escèniques, com el circ i la màgia, que tot i tenir aquesta pàtina  d'èpoques pretèrites, són també cultura en majúscula.

Per mostrar-la als fills o néts, tant se val. Per saber qui va ser l'Herta Frankel i què va significar per al món de l’espectacle de marionetes a casa nostra.

Com un record bonic i borrós, aparèixen en la meva memòria, Herta i Marilin

I perquè una tarda de diumenge, algun dels nostres néts (ja adults), també recordin que la Frankel i els seus ninots de fusta i pelutx tenien molta audiència.  I si no, digueu-li a la Marilin, que com apuntava la Frankel, un dia va rebre ‘l’encàrrec’ d’una mare espectadora que, desesperada amb el seu fill perquè no menjava va fer-li dir a la gosseta, tot mirant a càmera: “Carmen, que coma la sopa”.

Altres temps. La Herta. La Frankel. Records indelebles per a la retina d’un infant.

Nota: Agraïments sincers a Pilar Gálvez i Fernando Gómez de la Companyia de Marionetes Herta Frankel, per haver-me fet sentir -per moments- un joiós infant de 5 anys.