diumenge, 9 de febrer de 2014

El Panteó al Soldat i els batallons de treballadors


A dalt: el Panteó del Soldat en l'actualitat.
A sota: el Panteó quan encara exhibia la simbologia feixista

S'atribueix a Luis Orgaz Yoldi la iniciativa de construir un Panteó al Soldat al cementiri de Sant Andreu. Orgaz Yoldi, destinat a les Canàries arran de la Sanjurjada el 1932, va participar activament de l'aixecament militar de Franco i va ser l'encarregat de garantir el pas de les tropes franquistes cap a la Península. Va combatre al front de Madrid, fou cap dels exèrcits de Llevant i, acabada la guerra, capità general de Catalunya, càrrec que ocupà entre 1939 i 1941.

A Barcelona, Orgaz Yoldi va voler erigir un monument a la memòria dels soldats nacionals amb pocs recursos per ser enterrats amb la dignitat que el règim feixista volia pels seus. D'aquesta idea va nèixer el Panteó del Soldat, un mausoleu atribuït a Frederic Marès i que va ser dirigit pels arquitectes Juan Gordillo Nieto i Miguel Niubó Munté. Avui dia, aquest monument traspua sense cap mena de dubte un aroma d'allò més kitsch que no pot ni hem de voler que suavitzi la crua història que amaga darrere seu.

Al Panteó s'hi accedeix després de traspassar una minúscula porta d'accés flanquejada per un soldat armat. Al fons, una gran creu amb el corresponent altar, i al mig, baixant per unes escales situades als costats, els nínxols amb la sepultura dels soldats.

El Panteó es va inaugurar el 28 de maig de 1941 i va ser construït per un batalló de soldats treballadors. Aquestes unitats van ser un dels sistemes de repressió i càstig que el franquisme va aplicar a tots aquells que es consideraven desafectes al règim. Els batallons es van destinar a feines de reconstrucció d'infraestructures malmeses per la guerra així com a aixecar monuments d'aquest tipus, una manera de vexar i humiliar doblement els vençuts.

La Vanguardia del 6 de maig de 1940 informa de l'homenatge
a quatre joves alemanys 'asesinados por los rojos'


Avui, eliminada per complet la simbología feixista que va exhibir al seu dia, el Panteó del soldat desprén una estètica kitsch que poc s'adiu amb el fantasmagòric origen del mausoleu i amb l'indret de culte i glòria a la barbàrie feixista. Un exemple: el 6 d'agost de 1940, quan es va col·locar la primera pedra del monument funerari, La Vanguardia va informar que s'havia fet paral·lelament un homenatge a quatre joves alemanys 'asesinados por los rojos'. Entre els assistents la flor i nata del feixisme: el cònsol d’Itàlia, una centúria de Falange, joves de les joventuts hitlerianes, un jerarca del partit nazi a Espanya i Carlos Trias, en representació de la Prefectura Provincial del Movimiento.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada