.JPG)
 |
| A dalt: el Panteó del Soldat en l'actualitat. A sota: el Panteó quan encara exhibia la simbologia feixista |
S'atribueix a Luis Orgaz Yoldi la
iniciativa de construir un Panteó al Soldat al cementiri de Sant Andreu. Orgaz
Yoldi, destinat a les Canàries arran de la Sanjurjada
el 1932, va participar activament de l'aixecament militar de Franco i va ser
l'encarregat de garantir el pas de les tropes franquistes cap a la Península.
Va combatre al front de Madrid, fou cap dels exèrcits de Llevant i, acabada la
guerra, capità general de Catalunya, càrrec que ocupà entre 1939 i 1941.
A Barcelona, Orgaz Yoldi va voler erigir
un monument a la memòria dels soldats nacionals
amb pocs recursos per ser enterrats amb la dignitat que el règim feixista volia
pels seus. D'aquesta idea va nèixer el Panteó del Soldat, un mausoleu atribuït
a Frederic Marès i que va ser dirigit pels arquitectes Juan Gordillo Nieto i Miguel Niubó Munté. Avui dia, aquest monument traspua sense cap mena de dubte un aroma d'allò més kitsch que no pot ni hem de voler que suavitzi la crua història que amaga darrere seu.
Al Panteó s'hi accedeix després de
traspassar una minúscula porta d'accés flanquejada per un soldat armat. Al
fons, una gran creu amb el corresponent altar, i al mig, baixant per unes
escales situades als costats, els nínxols amb la sepultura dels soldats.
El Panteó es va inaugurar el 28 de
maig de 1941 i va ser construït per un batalló de soldats treballadors. Aquestes
unitats van ser un dels sistemes de repressió i càstig que el franquisme va
aplicar a tots aquells que es consideraven desafectes al règim. Els batallons
es van destinar a feines de reconstrucció d'infraestructures malmeses per la
guerra així com a aixecar monuments d'aquest tipus, una manera de vexar i
humiliar doblement els vençuts.
 |
| La Vanguardia del 6 de maig de 1940 informa de l'homenatge a quatre joves alemanys 'asesinados por los rojos' |
Avui, eliminada per complet la simbología
feixista que va exhibir al seu dia, el Panteó del soldat desprén una estètica kitsch que poc s'adiu amb el
fantasmagòric origen del mausoleu i amb l'indret de culte i glòria a la
barbàrie feixista. Un exemple: el 6 d'agost de 1940, quan es va col·locar la
primera pedra del monument funerari, La Vanguardia va informar que s'havia fet
paral·lelament un homenatge a quatre joves alemanys 'asesinados por los rojos'. Entre els assistents la flor i nata del feixisme: el
cònsol d’Itàlia, una centúria de Falange, joves de les joventuts hitlerianes,
un jerarca del partit nazi a Espanya i Carlos Trias, en representació de la
Prefectura Provincial del Movimiento.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada