diumenge, 2 de febrer de 2014

Col·lecció Marull: petites 'finestres de paper' obertes al món


Detall d'un catàleg de reproduccions de segells (Letònia, en aquest cas)


“Filatèlics del món, esteu d'enhorabona!”. Aquesta podria ser, fent volar una mica la imaginació, la proclama que faria l'empresari, mecenes i filàntrop barceloní Ramon Marull i Huguet (1877-1967) si assegut al seu despatx del carrer de Vilanova, 21-23, veiés a clic de ratolí el que representa l'era de la Internet aplicada a la que va ser una de les seves principals aficions. 

Faig aquest petit apunt romàntic perquè la nostra ciutat, i per extensió la resta de mortals que tinguin un ordinador, pot gaudir virtualment (http://gabinetpostal.bcn.cat) des d'octubre de 2012 d'una de les col·leccions filatèliques més prestigioses del continent europeu: la Marull.  Són més de 65.000 segells que abasten cent anys d'història mundial (1840-1940), i que de mica en mica l'Institut de Cultura de Barcelona anirà digitalitzant (a ritme de 1.300 per mes) fins a  2016, per convertir-lo en una magnífica i didàctica font de consulta i coneixement. 

Marull era fill d'una empresa familiar que fabricava teixits metàl·lics, treballava la trefileria (reduir un metall a filferro o fil), i també comercialitzava accessoris per a mines i aparells per a molineria. De formació tècnico-industrial (ampliaria estudis, igual que el seu germà Pere, al Regne Unit i als Estats Units) el nostre il·lustre col·leccionista va començar a aficionar-se de ben jovenet quan tafanejava amb la correspondència que rebien a la fàbrica. 

I d'aquesta manera, els centenars i centenars de sobres amb segells de les més diverses geografies del món van ser els autèntics catalitzadors d'aquesta curiositat per convertir-la en afició. Una afició que ens els últims anys de la seva vida, i com molt bé recullen les seves paraules  “[...] ens dóna a conèixer tots els països que existeixen i els que han desaparegut absorbits o annexionats per altres estats, transformats en colònies, protectorats o províncies; formes de Govern o règims polítics; sistemes monetaris; personalitats del món; geografia, geologia, història política i social; flora i fauna; paisatges i monuments i tipus de tots els països [...]”. 

 
 Ramon Marull, a l'edat de 40 anys  (Font: G. Postal/ICUB)

L'any 1940, després de gairebé 70 anys, Marull dóna per closa la seva col·lecció -la data és anecdòtica, ja que és un segle després de la creació del primer segell postal de la Història, dissenyat per Sir Rowland Hill.   
 
El 1952, Marull realitza una primera petició al consistori barceloní on ja expressa la seva voluntat d'oferir-li a la ciutat i de manera gratuïta, aquesta col·lecció, amb la il·lusió de dotar-la d'un patrimoni museístic filatèlic com d'altres capitals europees tenien: Berlín, per exemple. 
 
Arriba l'any 1954, i encara no ha rebut cap resposta satisfactòria. En aquesta nova comunicació amb l'ajuntament de la ciutat, hi afegeix  algunes condicions o requisits que entén ha de complir aquesta futura custòdia: les característiques de conservació i la seguretat.  
 
En aquest sentit, Marull demanava que es conservés en uns armaris especials de seguretat construïts a imitació dels que utilitzava la Unió Postal Universal amb seu a Berna. I és que aquesta institució era en aquells moments, el referent en museografia filatèlica.
 
I, una altra petició que el nostre benvolgut filatelista fa: que el museu s'inauguri el 12 d'octubre d'aquell any, coincidint amb el 'Dia del segell'. Però malauradament, ni tan sols amb aquest segon intent, l'ajuntament ni havia procedit a inaugurar-lo, ni acceptar la donació.  
 
Finalment, el 10 de febrer de 1956, i després d'haver-se interessat amb la creació d'una 'Academia Filatélica' a Madrid, se signaria a la notaria barcelonina de José Maria Faura l'acta d'escriptura pública mitjançant la qual, Ramon Marull cedeix de per vida i de manera desinteressada el gruix de 65.380 segells a la ciutat de Barcelona; amb la condició que hauria de ser accessible a tots els ciutadans. 
 
De fet, la col·lecció de segells Marull seria l'origen, el 28 de setembre de 1959, del Museu Postal i Filatèlic de Barcelona, ubicat en tres sales del Palau de la Virreina, a La Rambla.

Segons la Gaceta Municipal de Barcelona d'abril d'aquell any, l'Ajuntament va fer un dispendi de 92.000 pessetes per adquirir aquest armari (que a  la vegada també feia de caixa forta) amb vitrines verticals en les que s'exposaven els segells per ambdues cares. D'aquesta manera se'n garantia una correcta preservació de temperatura i humitat i una manera àgil de consultar-los. 


Armari que preservava la col·lecció Marull en bones condicions (Font: G.Postal/ICUB)

Una anècdota: als albors de la democràcia, la Dirección General de Correos va considerar que el nom de Museu Postal era  “tan sols patrimoni” d'aquesta empresa pública, tot i que com molt bé apunta un prestigiós estudiós filatèlic  “aquesta argumentació era més que discutible”. 
 
Així, l'any 1984, amb el nou Pla de museus de la ciutat, es reorganitza el Palau de la Virreina, que esdevindrà nova seu de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament).
 
Aleshores, el 'nou' Gabinet Postal itinera cap a unes altres dependències de la 'Casa Gran', concretament en el Centre de Conservació i Restauració de l'ICUB a la Zona Franca.  

A principis dels 90 el primer pis del Palau Reial de Pedralbes va ser el lloc designat on estava previst ubicar el museu del Gabinet Postal, que inclouria biblioteca, oficines i sala d'exposició permanent, però novament, i com si la providència no volgués ser benèvola, altre cop aquesta previsió no es va dur a terme i la col·lecció Marull va quedar endormiscada als magatzems del palauet de la Diagonal.   

Ara, al cap de gairebé 20 anys, la col·lecció Marull resuscita (ara sí que va de bo, i de per vida) i s'inicia un procés de revisió de continguts d'aquesta gran 'finestra de paper' amb l'objectiu de donar-la a conèixer en profunditat i fer-la accessible a tothom.

A tall d'exemple, l' immens conjunt d'imatges de la Marull comença amb -mai milllor dit- una “joia de la corona”, el 'penny black' o cap de la reina, a què feia referència unes línies amunt, el primer segell postal del món creat al Regne Unit. Va néixer quan es va decidir canviar el sistema postal i abonar prèviament aquesta taxa en funció del pes del sobre o paquet, i no pas calculat per la distància en milles.  

També hi figura l'anomenat '6 cuartos' , primer segell espanyol aparegut l'1 de gener de 1850 i que reproduïa l'efígie de la reina Isabel II. El timbre en qüestió, obra de Don Bartolomé de Coromina, pot tenir avui en dia un valor de més de 600 euros.



Yvert et Tellier, un dels catàlegs mundials de segells amb més prestigi

D'altres segells 'singulars' que es poden escrutar amb fruïció en aquesta pàgina són els editats amb motiu de l'exposició universal de Barcelona (1929) o la mundial  de Nova York (1939), els que reten homenatge a caps d'estat com Lenin, els dedicats a al·legories o personatges de ficció com els de dos aviadors lituans, Steponas Darius i Stasys Girénas convertits en herois nacionals...i milers i milers de retalls de vida en precioses i delicades imatges de paper de color.  
 
Així que, ara ja ho sabeu: col·leccionistes o curiosos de tota mena per aquesta didàctica afició, a més de la Plaça Reial o el Mercat de Sant Antoni, teniu un lloc virtual on, tranquil·lament, i des de la comoditat de casa, sigueu a  Antananarivo, Barcelona, Papeete o Reikiavik, podeu gaudir d'hores i hores d'aquest magnífic llegat que ens va deixar l'il·lustre i perseverant Ramon Marull. Tot, en un sol clic.
 
I no cal que us compreu la lupa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada