La Casa Bloc

El president Francesc Macià i l'alcalde Jaume Aiguader amb una maqueta de la Casa Bloc

Ho he recordat en altres articles però aquest diumenge hi he de tornar, si us plau, per força: avui fa 75 anys que l'exèrcit de Franco ocupava Barcelona. La ciutat, exhausta, es rendia sense gaire resistència mentre les tropes nacionales prenien possessió dels centres estratègics i  el comandament militar adoptava les primeres decisions. Calia garantir i consolidar el control de les noves autoritats sobre la població i un dels instruments primordials per assolir-ho seria, sens dubte,  la repressió, empresonament i execució de la població desafecta al règim.

Les noves autoritats també van voler esborrar qualsevol rastre (ja fos simbòlic, material o urbanístic) de les polítiques modernes i avançades que en alguns àmbits la República havia impulsat. Un dels exemples d'aquest anorreament es troba a Sant Andreu i al seu dia va ser una de les mostres més revolucionàries de les polítiques socials de la Generalitat republicana i el millor exemple d'arquitectura racionalista de caràcter social en matèria d'habitatge: la Casa Bloc.

Foto superior: els cinc edificis de la Casa Bloc. A la foto inferior s'aprecia un sisè edifici,
construit durant el franquisme, i comnegut com el bloc fantasma (ja derruït)

Probablement a qui avui camini pel Passeig Torras i Bages li costarà molt de fixar-s'hi en els 5 blocs d'habitatges en forma de '2' que s'estenen entre els carrers Almirall Pròixida i Residència.Aparentment no deixa de ser una promoció més d'habitatge social, ja un pèl antiga i un punt demacrada, sense res a primera vista que la faci especialment atractiva. Però en realitat els cinc edificis dels quals parlo corresponen a un projecte promogut per la Generalitat republicana el 1933 a través del Comissariat de la Classe Obrera.

Aquest organisme tenia per objectiu dignificar les condicions de vida dels treballadors oferint-los habitatges amb unes condicions notables d'higiene i salubritat: un propòsit absolutament avançat en aquells temps. El principal experiment d'aquestes carcaterístiques va ser l'encàrrec el 1933 als arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana (membres del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània -GATCPAC-) del projecte de la Casa Bloc.

La Casa Bloc en l'actualitat

Les obres van començar el 1933 i van quedar interrompudes el 1938 a causa de l'inici de la Guerra Civil tot i que tres dels cinc blocs del complex ja estaven acabats. Per entendre el caràcter socialment revolucionari i arquitectònicament avançat de l'edifici cal pensar que els promotors van dissenyar uns habitatges dúplex que podríen arribar a tenir fins a 4 habitacions, totes exteriors per garantir la ventilació, amb espais comunitaris per construir-hi biblioteca, escola i cooperativa de consum, i amb... ascensors. La divisa dels arquitectes del GATCPAC era clara: ventilació, il·luminació i vistes.

Avui un d'aquests pisos, que forma part dels espais expositius del Museu del Disseny, es pot visitar. Cal fer reserva prèvia i l'experiència val certament la pena. La casa és petita pels estàndards actuals (o no) i reprodueix amb màxima cura i fidelitat el que va ser aquell experiment frustrat de la Generalitat republicana de dotar els treballadors d'unes condicions de vida dignes.

Dues imatges de la Casa Bloc

La guerra va esberlar aquell experiment perquè la Diputació franquista de Barcelona, que va assumir la titularitat de l'edifici acabada la comtesa, va decidir destinar aquelles cases a militars, vídues, orfes i familiars de la policia nacional. Fins i tot es va trencar l'estètica i disposició del complex original construint un sisè edifici (el bloc fantasma) que va ser enderrocat el 2006  tot i que la seva cicatriu encara és ben visible. Així mateix, es van privatitzar els espais comunitaris que originalment havíen de destinar-se principalment a serveis educatius pels veïns.

Amb la democràcia la titularitat de la Bloc va tornar a la Generalitat, que va rehabilitar-la i museïtzar una de les cases. Visitar-la és altament recomanable perquè ens permet retrocedir a uns anys convulsos en que tot i les dificultats, unes fortes conviccions de justícia social van fer possible iniciatives com la construcció de la  Casa Bloc.

P.D.: felicitats a la gent del Globus Vermell, el grup d'arquitectes que organitza les visites explicatives a la Casa Bloc, i a la Magalí, per les seves explicacions de la Casa i el seu context històric tan útils per a aquest article.