diumenge, 12 de gener de 2014

El carrer del 26 de gener

El carrer del 26 de gener, a Hostafrancs
Barcelona consumia fa 75 anys els darrers dies abans que la negra nit del franquisme s'abatés sobre la ciutat. Lleida ja havia caigut i Tarragona ho faria en pocs dies. L'avenç de l'exèrcit franquista era imparable tot i els esforços a la desesperada de la República i els relleus ordenats pel govern de Negrín en els comandament militar encarregat de la defensa de la capital catalana. El 25 de gener de 1939, amb l'exèrcit franquista a les portes de la ciutat, Franco ordena aturar l'avenç i culminar l'ocupació l'endemà. El 26 de gener, finalment, Barcelona caurà.

S'explica que la raó per la qual el dictador va voler retardar un dia l'ofensiva, segons sembla sense cap raó militar que ho justifiqués, va ser per fer coincidir la desfilada de les seves tropes per la ciutat amb l'aniversari de la derrota que va patir l'exèrcit de Felip IV davant les tropes franco-catalanes a la batalla de Montjuïc el 26 de gener de 1641.

L'atzar, doncs, posava a l'abast del franquisme solapar una data clau de la Guerra dels Segadors -amb tota la seva significació pel país- amb l'entrada de les seves tropes a la ciutat. D'aquesta manera la causalitat permetria al franquisme, si no reescriure la història, si almenys omplir-la amb un nou relat. De fet, la llegenda assigna a un dels generals que va comandar l'ofensiva final aquesta sentència: ‘El glorioso Ejército español tiene memoria’.

A Barcelona, un carrer a Hostafrancs rememora els fets de 1641. El nomenclàtor de l'Ajuntament ho explica: "Carrer del 26 de gener de 1641. Fet d'armes de Montjuïc, derrota de les tropes de Felip IV comandades pel marquès de Los Vélez, per les forces catalanes a la Guerra dels Segadors (1641). En foren els seus artífexs: Pau Claris, president de la Generalitat; Joan Pere Fontanella, conseller en cap; els militars: Francesc de Cabanyes, Francesc de Tamarit, Joan Baptista Montfar, Josep d'Ardena, Josep de Pinós, Joan de Copons, Caselles, Radas, Tapioles i d'altres".

Si retrocedim, però, uns quants anys enrere podrem comprobar que el franquisme no tenia tant clar que aquell carrer hagués de simbolitzar aquella efemèride, o si més no que s'hagués d'associar només a aquell fet. Hem pogut consultar la fitxa de l'Ajuntament -elaborada l'any 1951- on es relaciona l'existència del carrer 26 de enero i en el revers de la fitza s'hi pot llegir: "Dos fechas memorables para Barcelona. El sitio de 1641 en que fueron derrotadas las tropas de Felipe IV en Montreich (sic) y la entrada en Barcelona de las tropas del Generalísimo Franco, trayendo la paz a la Ciudad, en 1939".


Fitxa de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 1951 on s'explica, al revers,
la significació del nom del carrer

Potser mai se sabrà si realment els assessors de Franco li van fer veure la conveniència de retardar l'ocupació de la ciutat per poder fer-la coincidir amb la batalla de Montjuïc ocorreguda 298 anys abans. En tot cas, no seria estrany venint d'una mentalitat tant perversa com la del feixisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada