‘El Miraculum’

El temple d'August segons una reproducció 3D del MUHBA

Un majestuós temple de 35 metres de llarg per 17,5 metres d’ample, envoltat de 30 columnes corínties (6 als frontals i 11 als laterals) de 9 metres d'alçada, edificat sobre un podi de 3 metres d’alçada, construït amb pedra de Montjuïc i, molt probablement, revestit d’estuc blanc, va dominar la silueta de Barcelona durant 400 anys. És el temple romà dedicat al culte a l’emperador August que els romans van alçar en paral·lel a la fundació de la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino (el nom romà de la ciutat), el darrer quart del segle I a.C.

A les ciutats augustes el temple era l’element indispensable, presidint el fòrum, i aquest esquema és el que es va reproduir a Barcino. Es va construir sobre el punt més elevat de la ciutat –el mont Tàber- un turó que (si ens fixem en la geografia actual, lliscava abruptament pels contorns). L’esplanada que envoltava el temple era el fòrum, la plaça on s’hi encabien altres edificis destacats. Es creu que l’accés al fòrum també estava orientat en direcció al temple, fet que encara realçaria més el seu caràcter monumental. Imaginem-nos, per tant, la impressió que devia provocar contemplar aquella mola des dels altres punts de la ciutat romana.

El temple era l'espai que acollia les cerimònies religioses, que -això sí- no tenien mai lloc a l’interior sinó just al davant. L’interior era una estança tancada on només es permetia l’accés als sacerdots i on es confinaven les imatges dels déus.

El temple va dominar el fòrum i la ciutat durant aproximadament 400 anys. Al llarg dels segles es va desballestar fins a quedar parcialment en ruïnes tot i que la seva decadent silueta i l’enigmàtica presència vestigi del passat van fer que fins al segle XI es conegués aquesta zona com el Miraculum. A partir d’aquí, el creixement de la ciutat i la construcció de nous edificis el van anar desmantellant. Alguns dels seus elements van passar a integrar-se dins les noves cases.

Plànol on se superposa la ubicació del temple amb els carrers actuals.
L'espai obert de la part inferior esquerre correspon a la Plaça Sant Jaume.
L'edifici circular de la part superior és l'absis de la catedral (Font: MUHBA)

Avui el que queda del temple, 4 columnes, la part del podi que les aguanta i l’arquitrau que les uneix, es poden veure des de la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al número 10 del carrer Paradís. Les restes corresponen al racó posterior esquerre de l’edifici i el seu enclaustrament ens donen la mostra de l’estat en que va caure el temple romà d’August a l’Edat Mitjana, amagat i oblidat.

No serà fins el segle XIV que es tornaran a tenir notícies del temple, gràcies a un document en el qual el rei Joan I cedeixi al sastre de la reina Violant un pati amb diverses columnes que el monarca atribueix a una construcció de l’època del rei Pere el Cerimoniós. Durant els propers segles les referències es multipliquen i al segle XVII l’historiador, cronista i advocat Jeroni Pujades fa els primers dibuixos.

El primer estudi exhaustiu i detallat sobre aquelles columnes arribarà, finalment, el 1835. La Junta de Comerç de Barcelona encarrega un estudi del temple a l’arquitecte Antoni Celles, el primer gran estudi sobre el temple que descobrirà bona part dels seus secrets. La descoberta de la naturalesa de les restes propicia un debat sobre què cal fer-ne i fins i tot es posa sobre la taula enderrocar els edificis adjacents per alliberar-les.

Les columnes del temple al parti del CEC

La solució definitiva arriba el 1903, quan el Centre Excursionista de Catalunya adquireix l’edifici i encarrega a l’arquitecte Lluis Domènech i Muntaner l’obertura del pati interior que avui podem contemplar. Una de les quatre columnes (la primera a mà dreta) es va incorporar al conjunt el 1956 des de la Plaça del Rei, on s’havia reconstruït el 1879 segons sembla de les restes d’un enderroc.

Avui, per fer-nos a la idea de com devia ser el temple d’August sense moure'ns de la ciutat, diuen que el millor és apropar-se al taller que els germans Masriera van construir al número 70 del carrer Bailén el 1884.