Cent anys d'història i un vermut al Grill Room d'Escudellers

A dalt: El Torino a principis del segle passat. A sota: el Grill Room (antic Petit Torino) en l'actualitat

Flaminio Mezzalama va ser un torinès afincat a Barcelona a principis del segle passat. Hi va viure una pila d'anys, durant els quals va desenvolupar una intensa activitat industrial i comercial, filantròpica i fins i tot artística (conreant la novel·la, la comèdia i la poesia) i turística, promocionant la ciutat entre els seus compatriotes. Tot plegat el va fer mereixedor de les Creus de la Corona d'Itàlia i la d'Isabel la Catòlica.

Però Mezzalama també era el representant a Espanya de la casa de licors Martini & Rossi. I gràcies a aquesta feina va fer la seva gran contribució a la cultura gastronòmica i d'oci actual: ell va ser -o així ho certifiquen moltíssimes cròniques- l'introductor del vermut a Catalunya.

Corria el mes d'abril de l'any 1902 i el nostre protagonista va obrir al carrer Escudellers el Cafè Torino, on servia entre d'altres begudes de la casa de la qual n'era el representant. En aquella època el modernisme s'estenia per tota la ciutat i Mezzalama va encarregar el disseny del local  a Ricard de Capmany, un reconegut decorador de l'època. El Torino avui se'n diu Grill Room (i continua allà, al número 8 del carrer Escudellers) conservant alguns dels elements i l'estètica que De Capmany va projectar fa més de 100 anys.

Ricard de Capmany

La façana té dues grans arcades, està revestida de fusta i coronada per un escut a l'interior del qual s'incrusta un brau rampant (precisament el símbol del vermut Torino). Dins del local l'aroma modernista encara es conserva en uns quants detalls i no és estrany. De Capmany va envoltar-se d'un ampli grup de col·laboradors artesans entre els quals Joan Vidal i Ventosa (entapissador), l'escultor Diego Massana o l'ebenista R. Calonja.

Com seria el resultat que a la revista Hispania es qualificava el Cafè Torino del carrer Escudellers com un bar 'espléndido, resumen del buen gusto y alarde de riqueza (...) Torino es realmente el establecimiento que debe ser en su severa elegancia modernista. Tanto en la portada como en el interior, así en el atrevimiento de los arcos, como en la artística bodega, que forma en el fondo de la sala un amplio y hermoso departamento, como en los tapices y pinturas murales y en el cómodo y originalísimo mobiliario'.

El periodista rematava la seva crònica assegurant que el Torino del carrer Escudellers 'ha puesto á (sic) disposición del público uin establecimiento á (sic) la altura de los mejores que figuran en las grandes capitales europeas'.

Aquest Torino, però, va quedar eclipsat per un altre establiment d'igual nom que el mateix Flaminio Mezzalama va obrir al Passeig de Gràcia amb la Gran Via (aquest sí completament desaparegut). El 1911 Flaminio Mezzalama mor i des d'aleshores el que sabem és que el Torino canvia de nom i propietari: segons una guia de la ciutat el 1914 el local s'anomenava Oriental Bar.

Dos anys més tard, el 1916, un nou canvi de propietat fa que el Torino acabi amb el seu nom actual: Grill Room. Va ser probablement l'etapa més esplendorosa però també convulsa d'aquest establiment si ens atenem al que explica Josep M. de Sagarra (client habitual) a les seves Memòries.

'Aquella casa, magnífica en tots conceptes, tant per la bona cuina com pel material humà que concentrava, vivia la seva estona explosiva des de les tres a les sis de la matinada. De vegades les escenes ultrapassaven totes les previsions. En l'interior menjava la sopa de formatge el capitalisme espès, acompanyat de la prostitució d'altura, però en el bar, i en lloc més a la vora del carrer, tota mena de parroquià era possible; des de l'assassí, que s'hi mullava els llavis, amb una pistola a la butxaca que encara treia fum, fins a l'arlot que al carrer de Carbassa tenia dues narboneses fetes, i refetes, que li defensaven el jornal, o el trist corrector de proves que sortia de la impremta del 'Diluvio', o el poeta transparent de gana dedicat a les ciències ocultes. Era un món que qui no l'ha conegut no se'l pot imaginar. Jo havia dut alguns amics meus que saltaven el Pirineu, atrets per una Barcelona negra -com el novel·lista Francis Carco- perquè es fessin càrrec de l'espectacle del 'Grill Room' i, mal que n'haguessin vist de totes, no deixaven de quedar-se una mica parats'.

El Grill Room (o Petit Torino si voleu) forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic de la ciutat i conserva en certa manera l'aroma de la seva època.