El primer comte

Retrat del comte Berà I segons el dibuix de J. Serra al llibre Historia de España Ilustrada

Aquest agost he estiuejat uns quants dies a Normandia. Hi anava molt encuriosit per veure els clàssics turístics de la zona (amb les platges del desembarcament en primer lloc) però també per visitar Rouen, ciutat de poc més de 100.000 habitants, que és una de les capitals regionals. Del motiu d’aquest interès per una ciutat tan desconeguda aquí és del que us vull parlar en aquest article: Rouen va ser la ciutat on va morir, exiliat, el primer comte de Barcelona, Berà I.

 

Òbviament, ser el primer no et fa ni el millor ni el més important. Però en descobrir a Berà –llegint un llibre sobre els orígens carolingis de Catalunya-  em va sorprendre el poc coneixement general de la seva figura, eclipsada per altres comtes o reis molt més ‘populars’. Per això intentaré fer quatre pinzellades i descobrir-vos ni que sigui una mica la seva figura.

 

Got d’origen, fill de Guillem de Tolosa i la dama goda Cunegunda, Berà va participar en la campanya que Lluís el Pietós, fill de l’emperador Carlemany, va llençar contra Barcelona per arrabassar-la als sarraïns. Els àrabs havien ocupat la ciutat l’any 718 i per frenar la seva expansió cap al nord els carolingis van crear la Marca Hispànica, un conjunt de territoris que exercien de coixí contra l’avenç musulmà.

 

El segon pas d’aquesta estratègia va consistir en les campanyes de conquesta dels territoris en mans àrabs. Una política que va tenir un dels seus moments culminants en la conquesta de Barcelona. Precisament un dels participants en aquest setge, el cronista franc Ermold el Negre, és una de les millors fonts per conèixer la figura de Berà. En la seva crònica Ermold anomena Berà Dives opum nimium, prae potens, és a dir, molt ric i particularment poderós.

 

Carlemany corona Lluís el Pietós (segle XIV)

 

Les cròniques de l’època també coincideixen a assenyalar el comte Berà I com un personatge essencial dels anys 800-820. A banda de comandar les tropes godes que van conquerir Barcelona, també va conduir nombroses operacions en territori musulmà per eixamplar el territori del comtat a fi i efecte de reforçar la seva defensa i sembla demostrat que tenia accés al Palau Imperial a Aquisgran, on fins i tot s’especula que hi va residir entre 811 i 812.



Berà es va caracteritzar, d’una banda, pels intents de reforçar l’autonomia política dels seus comtats (amb el de Barcelona també acumulava els títols de comte de Girona, Rasès i Conflent) respecte al poder carolingi, i de l’altra, per una política de preservació de la pau amb Al-Andalus. Per aquestes raons i d’altres intrigues palatines típiques de l’època va ser acusat de traïció per un germanastre, també comte. El plet es va resoldre –d’acord amb els costums de l’època- amb un duel al Palau Imperial que va perdre Berà i va comportar conseqüentment l’assumpció dels càrrecs de que se l’acusaven.

 

Aquest extrem comportava la pena de mort, però l’emperador Lluís el Pietós li va commutar la pena per l’exili a Rouen, on va romandre fins la seva mort, ocorreguda probablement el 840. La seva purga com a comte va provocar que la política respecte als comtats de la Marc Hispànica variés i s’apostés per posar-ne al capdavant notables d’origen franc de lleialtat garantida al poder imperial.