dissabte, 21 de setembre de 2013

Vells Àngels Nous

Mare de Déu dels Àngels
M’agrada despullar la ciutat. Desvestir-la, buidar-la d’edificis i carrers de la trama actual i imaginar-la com devia ser fa 100, 200 o 300 anys, fins i tot més, a mesura que descobreixes passatges de la seva història. D’aquest exercici sovint descobrim coses sorprenents, difícils d’imaginar en el brogit actual de la ciutat, com per exemple que a l’entorn de l’àrea que avui delimita l’encreuament dels carrers Pere IV i Marina amb l’avinguda del Bogatell, fa 5 segles hi va haver un monestir anomenat dels Àngels Vells.

L’origen de l’edifici era una capella, la de Nostra Senyora dels Àngels, construïda pel gremi de corders la segona meitat del segle XV en aquest indret que aleshores estava situat fora de les muralles de la ciutat. El fet de construir aquest lloc de culte extramurs era gairebé una obligació pels corders ja que el seu ofici estava molt mal vist (entre d’altres raons perquè feien les sogues que s’utilitzaven amb els condemnats a la forca). Per aquesta raó havien de construir els seus llocs de culte fora de les muralles.

A finals del segle XV (aproximadament sobre el 1485), una butlla va atorgar aquesta capella a una comunitat de beates de Sant Domènec procedents de Caldes de Montbui. El 1497, sobre aquesta capella, les monges van fundar el monestir, que sostenien de l’almoina que recaptaven recorrent Catalunya. Aquesta situació es va prolongar fins el 1557 quan les monges dels Àngels van jurar guardar clausura perpètua.

El 1561 el Consell de Cent va convidar les monges a traslladar-se a l’interior de la ciutat per raons de seguretat i ‘evitar lo perpleix en que de cada dia se trobe per lo perill porien incorrer de les Armades de tuchs i moros enemichs de nostra santa fe catholica’. Per aquesta raó un any després les monges s’instal·len en una petita capella situada a la zona del Peu de la Creu sobre la qual edifiquen un nou convent dels Àngels: l’església que avui –utilitzada com a sala d’exposicions del Foment de les Arts Decoratives (FAD)- es troba davant del MACBA.

És l’època en què el monestir extramurs passa a ser conegut amb el nom dels Àngels Vells, per distingir-lo precisament dels Àngels Nous edificat a l’interior. El Consell de Cent va comprar el primer d’ells (3.000 lliures), va ordenar cloure’l de parets molt altes i va decidir destinar-lo a llatzeret no sense reserves ja que en les seves deliberacions els consellers advertien dels perills de conservar aquesta fortificació ‘per estar massa prop de Barcelona com perque en temps de guerras los enemichs si podrian fer forts, com per lo gran gasto havien de fer per conservar-la’ (sic).

L’antic monestir dels Àngels Vells també conserva algunes curioses històries relacionades amb el seu caràcter obert previ a la clausura imposada per les monges el 1557. S’explica que algunes de les seves monges duia una vida molt poc edificant i ajustada al compromís i els vots que havien jurat, rebent al convent joves llibertins.

Sant Ignasi de Loiola, durant la seva estada a Barcelona el primer quart del segle XVI va proposar-se ajudar a la reforma del convent i l’actitud de les monges, visitant l’església diverses vegades. Òbviament, els damnificats per la seva tasca missionera no veien de bon grat aquesta intercesió. Un dia, quan tornava del convent, va ser apallissat i donat per mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada