dimecres, 23 d’octubre de 2013

El carrer de YHWH

El 7 'normal' i el 7 'esotèric'
YHWH. Fem un petit esforç; agafem un manual per aprendre hebreu i pronunciem aquestes consonants seguides. Ye-ho-vah.  Ara, observem-les  bé. Sí? És l'anomenat 'tetragrammaton', les quatre lletres que en aquesta llengua expressen el concepte de Déu, és a dir, “l'ésser Suprem”, “el Creador”.
 
Doncs bé, la passejada d'avui, curta però, té a veure amb un carreró de Barcelona -de Ciutat Vella, per ser més exactes- amb inscripcions i formes  que ens transportaran a la cabalística, al món esotèric i màgic, a maçoneria, a aromes de música klezmer, fent volant una mica la imaginació.  Però, si us plau, no el busqueu amb aquesta denominació, car no el trobareu al nomenclàtor actual de la nostra ciutat. Ara, si us dic que el nom real del carrer és 'Estruc' o ‘Estruch’ (antigament), ja us he donat una petita pista.
 
El carrer d'Estruc és una de les dues petites vies (juntament amb el de les Moles) que connecten de manera poc cridanera o que no es fan notar molt entre Fontanella i el carrer Comtal. I és que aquest carreró és poc conegut pels visitants foranis si no fos perquè en l'actualitat hi ha un servei de consigna d'equipatges, una botiga de lloguer de bicicletes, patins, cotxets i cadires de rodes per a discapacitats, a més d'un bed&breakfast ('De nit').
 
Però si aixequem una mica la mirada i observem -que no mirem- les façanes, els balcons i els elements d'aquest paisatge urbà, descobrirem que el carrer d'Estruc es pot vanagloriar de ser un dels carrers -per no dir l'únic- de Barcelona que té els gairebé 38 números de què consta amb doble numeració decorativa. I m'explicaré:  cadascun d'aquests números, a part del pròpiament oficial, en té un altre, al costat o a sota, elaborat, decorat amb simbologia esotèrica. A primera vista, les figures d'aquests 'segons' números semblen una mena d'espàrrecs feréstecs, però no. Si ens hi fixem bé són com serps recargolades que ens conviden a pensar a què dimonis representen.
 
I és que el nom d'Estruc ja ve referenciat -i segons les aportacions de diverses fonts històriques- d'una derivació de n'Astruc (segle XIV) o d'algun propietari d'aquell indret que es deia Estruc (segle XV). A més,  diuen que hi visqué -durant aquell últim segle- el mag Astruc Sacanera (la paraula astruc també vol dir 'sortat', en un català antic) conegut per receptar una planta, possiblement el matapoll o astruc (ves quina coincidència!) que tot i ser de toxicitat extrema s'utilitzava tradicionalment com a purgant, com a “herba  guaridora”.
 
A tot això, si li sumem que en aquesta via hi visqué -també al segle XV- Bernat de Granollachs, “mestre en arts e medicina”, i autor del 'Lunari', un sumari importantíssim d’interpretació sobre astronomia, ja tenim farcit el bagul del contingut històric i pictòric del carrer.


El mosaic 'dóna' la seva particular benvinguda als vianants
Així que, caminant esmaperdut m'aturo davant el número 14, on em sorprèn una casa residencial del segle XVIII, de cinc plantes, amb uns curiosos dibuixos fantasiosos damunt l'esgrafiat on hi aparèixen des de calaveres poc definides, gerros i motius florals, fins escenes on animals alats tiren d’uns carruatges conduïts per éssers amb vestimenta divuitesca. Tot plegat, amb una aroma a francmaçoneria.
 
Més endavant, en el número 22, hi veig una petita placa on hi resa “aquí es venia la pedra escurçonera”. Es creu que en aquest local s’hi podia adquirir aquest tros de mineral cristal·litzat de sil·licat hidratat de magnesi que, segons acreditats metges tenia virtuts protectores i guaridores contra la ràbia i les picadures d'alguns ofidis.
 
I ja per acabar, a l’entrada o sortida (depèn de com us ho mireu) del carreró tanca aquesta mena de recorregut màgic, un mosaic artístic fet pels artistes J. Bono Bassa i M. Torres, que a les ordres del popular ocultista, parapsicòleg i hipnotitzador Ricard Bru, van encastar-hi aquest text informatiu de referències ocultistes i lletres en hebreu les primeres de les quals semblen fetes amb un tub de pasta de dents verdosa o sorgides de l'alambí del mateix mag Astruc.
 
Carros conduïts per éssers alats
 
Per tot això, i per si no n'heu quedat satisfets, apropeu-vos fins al número 38, l'últim número del carrer d'Estruc, on hi ha la 'Sani'. En aquesta botiga hi fan lectures de mans i hi tiren el tarot. Amb una mica de sort encara hi trobareu algun descendent d'en Sacanera!


2 comentaris:

  1. Hola
    Us acabo de descobrir i m'entusiasma el vostre bloc. Felicitats.
    Soc restauradora i us puc dir, referent a aquesta façana en concret, que el treball de restauració dels esgrafiats deixa molt q desitjar. Tot i que la confecció es bona la tasca de documentació es nula. No hi han parat atenció, pero teniu raó en alguns dels motius egrafiats, es una pena no haver fet una bona tasca de documentació histórica.

    ResponElimina
  2. Molt bon dia, Núria. Agraït pels teus 'savis' comentaris. Quan caminem per aquests indrets de la ciutat hauríem d'anar amb el cap ben alt i ben encuriosit. A vegades, la mateixa foscor de la via fa que no apreciem edificis com aquests.

    ResponElimina