 |
| Dues imatges separades gairebé un segle del pati interior del Palau de Sessa-Larrard |
A l’edat mitjana el carrer Ample era una de les artèries més destacades
de Barcelona, condició que va mantenir fins ben entrat el segle XVIII quan
algunes de les famílies benestants d’aquella època van apostar per construir-hi
les seves mansions. Una de les construccions que millor ho exemplifica és el
Palau de Sessa-Larrard, construït entre 1772 i 1778, i considerada per alguns com
una de les cases senyorials barcelonines més sumptuoses de finals del segle
XVIII.
Malauradament avui el Palau de Sessa-Larrard, al número 28, està tancat.
Només si gosem enfilar-nos a un dels pilons de pedra que flanquegen la porta
d’accés i mirem a través del forat obert a l’enreixat, podem veure el gran pati
interior de la finca. Forçant el gest també albirem la porteria, les quadres i
les cotxeres i sobretot l’àmplia escala lateral que dóna accés a la planta principal
del Palau on, segons les cròniques, hi havia ‘espaiosos salons i dormitoris’.
Avui, però, pel que es veu a peu de carrer el Palau de Sessa-Larrard es marceix
tot esperant un futur més digne que esquivi la decrepitud que no s’adiu ni amb
el seu passat ni amb la seva història, prou temptadora.
L’edifici, com he explicat abans, es va construir entre 1772 i 1778
inicialment per encàrrec del duc de Sessa tot i que finalment no va ser ell qui
en va gaudir. Abans d’acabar les obres, el noble va vendre’s la finca i el
beneficiari fou Jean Alexandre de Larrard, un ric comerciant i banquer d’origen
francès que era també cònsol de Dinamarca.
 |
| Plànol de la façana lateral que dóna al carrer de la Plata (a l'edifici actual no hi ha la balconada cantonera però sí la torreta a la teulada) |
L’autor del Palau va ser l’arquitecte o mestre d’obres Josep Ribas i
Margarit (o Rivas, com he llegit també en algun lloc). Ribas va dissenyar un
edifici classicista, en la línia estètica de l’època, sense cap recreació
ornamental més enllà del cos central de la façana principal, amb l’entrada
flanquejada per dues columnes corínties adossades a la paret que sostenen la
base del balcó, amb barana de forja. L’edifici està coronat per gàrgoles amb forma
de carassa.
La funció residencial del Palau de Sessa-Larrard va durar com a mínim
fins a finals del segle XIX. El 1894, l’Escola Pia de la Ronda Sant Antoni –un
dels col·legis més grans de Barcelona- tenia problemes per encabir els seus
alumnes. Els escolapis van decidir aleshores llogar el Palau de Sessa-Larrard per
fundar el Col·legi Calassanci, orientat als nois que volien cursar estudis comercials.
Però no va ser aquesta la darrera funció del centre ja que com molts edificis religiosos va patir els estralls i la violència de la guerra civil. Segons explica Joan Florensa al seu llibre 'El projecte educatiu de l’Escola Pia a Catalunya’, arran del conflicte el Calassanci del carrer Ample va ser ocupat pel Sindicat de
l’Alimentació i, paral·lelament, era una presó anarquista. Segons Florensa, en
acabar la guerra es van trobar al soterrani instruments de tortura i a les
parets hi havia senyals de bales.
 |
| La façana principal al carrer Ample |
L’etapa final de la guerra el Palau va restar abandonat fins un cop
acabada la contesa, quan va recuperar la seva funció educativa. Ara deu fer uns
5 anys que l’Escola Pia va abandonar el local i més enllà d’una breu okupació,
el Palau de Sessa-Larrard resta tancat i silenciós a l’espera de temps millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada