La plaça Castella i l'antic hospital militar

L'antic hospital militar del carrer Tallers, a l'actual Plaça Castella

Avui és la plaça on desemboca el carrer Tallers venint des de la Rambla. Però fa menys d’un segle aquest mateix espai va acollir un dels cinc grans hospitals militars que la dictadura franquista va habilitar arreu de l’Estat per internar presoners de guerra. Parlem de l’Hospital Militar del carrer Tallers i de l’únic edifici supervivent d’aquell complex que encara s’hi manté dret: la parròquia de Sant Pere Nolasc a la plaça Castella, al Raval.

Com podeu imaginar, els orígens de la parròquia no tenen res a veure amb les funcions que el franquisme va assignar-li un cop consumada l’ocupació de Barcelona el gener de 1939. L’església de Sant Pere Nolasc, de fet, és molt anterior, ja que es tracta de la capella interior d’un convent que l’orde de Sant Vicenç de Paül va edificar en aquest lloc entre 1710 i 1746 i que es va dedicar a Sant Sever i a Sant Carles Borromeu.

El convent va tenir una vida atzarosa i va alternar les seves funcions depenent del context històric i les necessitats del moment. Així, durant l’ocupació napoleònica el 1808 els religiosos van ser expulsats i l’edifici va destinar-se a hospital militar. Les desamortitzacions van transformar-lo en fàbrica de tabac, recuperant la seva utilitat com a hospital militar a partir de 1840. Parlem d’una construcció de planta rectangular, amb diversos pisos i capacitat per a 800 malalts.

La parròquia de Sant Pere Nolasc, darrer vestigi del convent i l'hospital militar

Però les precàries condicions d’higiene i seguretat així com les seves dimensions, reduïdes per a un edifici d’aquestes característiques van fer que durant la dictadura de Primo de Rivera s’inclogués aquesta instal·lació en el projecte de renovació de les instal·lacions militars de Barcelona. L’hospital del carrer Tallers havia de substituir-se per un de nou a Vallcarca, tot i que aquest últim no va inaugurar-se fins a finals de 1942.

Per tant, fins aquesta data l’hospital de Tallers va seguir desenvolupant les seves funcions, amb especial intensitat durant els primers anys de la dictadura franquista quan la instal·lació es va utilitzar per retenir presoners de guerra procedents bàsicament dels batallons de treballadors. Segons el treball ‘Barcelona 1939: ocupació i repressió militar’ d’Aram Monfort, l’Hospital de Tallers era un dels cinc grans hospitals on el franquisme ingressava els presoners de guerra juntament amb els de Deusto, Gernika i Zumaia (al País Basc) i Getafe (Madrid).

El‘Depósito de Prisioneros de Guerra de Tallers’, com també va ser conegut aquest hospital, va existir com s’ha explicat fins a finals de 1942, fins la posada en marxa de l’Hospital militar de Vallcarca i la liquidació dels Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors. L’Ajuntament va recuperar la titularitat de l’edifici, que va ser enderrocat. L’espai resultant és l’actual Plaça Castella.



El mural de Josep Bernat Flaugier

D’aquell primigeni convent i posterior hospital militar al servei del franquisme avui en queda el que coneixem com la parròquia de Sant Pere Nolasc, que restaurada es va obrir al culte el 1947. L’edifici no formaria part d’allò que en diriem les joies arquitectòniques de la ciutat però si teniu ocasió paga la pena entrar per veure una obra més que destacable: la pintura mural del pintor Josep Bernat Flaugier al retaule (amb la tècnica del trompe l’oeil per donar la sensació de profunditat i ampliar virtualment les seves dimensions) i la cúpula, que és considerada la seva obra més important.

Per cert que en la dècada dels 40, quan es va procedir a la restauració de l'església, es va descobrir una segona cúpula pintada al fresc darrere de la que es veu actualment. Una pintura de les que es va recuperar (el rostre d'un àngel) es conserva exposada en una de les columnes del temple.