dilluns, 24 de març de 2014

Immortalitzant els 'altres' hostes de l'Arca de Noè


Representació pictòrica de l'Arca de Noè, pel pintor nord-americà Edward Hicks

Aquesta passada setmana vaig deixar-me caure per la Plaça Reial a rememorar (tot i que no hi vaig arribar a anar mai) l'antic 'Museo Pedagógico de Ciencias Naturales', més conegut popularment com 'El Taxidermista' o  amb el sobrenom de  ‘Museu de les Bèsties’, establiment que l'any 1991 va abaixar les seves persianes definitivament. 

Aquest peculiar negoci va  ser únic al nostre país en la seva especialitat -si se li pot dir així-, ja que a més de tenir col·leccions mineralògiques i geològiques, es dedicava a la taxidèrmia, aquella pràctica de crear representacions realistes d'animals (normalment ocells i mamífers) mitjançant l'ús de pells preparades i vàries estructures de suport, i en la que va excel·lir. A la resta del continent europeu, per exemple, en trobaríem de renom com els francesos Verreaux o el britànic Ward. O el mateix Francesc Darder. 

La botiga-museu -inaugurada l'any 1926- de la Plaça Reial es trobava ubicada en el número 10 i posteriorment en el 8 (avui en dia, convertida en un restaurant-marisqueria) d'aquesta concorreguda plaça de Ciutat Vella, que tot i estar a  tocar amb La Rambla és un autèntic microcosmos de turistes i tribus urbanes.

 

Seu de l'antic 'Museo Pedagógico de Ciencias Naturales' ...
...actualment reconvertit en establiment gastronòmic



La història de 'El Taxidermista' la inicia Lluís Soler i Pujol, naturalista, científic, 'Preparador- Conservador por oposición del Museo municipal de Ciencias Naturales de Barcelona' qui ja l'any 1889 tenia la primera botiga de taxidèrmia al carrer de Rauric, 9, per traslladar-se l’any 1919 a la cantonada del carrer d'en Rauric/Heures.  

Soler era un eixerit santpedorenc a qui els hàbits eclesiàstics no el van convèncer gaire; així que va decidir abandonar-los de jove. Més endavant va treballar de barber; però la veritable passió que portava dins era la ciència de la Natura. I així va ser. Va finalitzar la carrera de Ciències Naturals. 
 
'El Taxidermista' de la Plaça Reial comptava amb un sòtan, on es construïa la part més escultural, és a dir, els esquelets o suports amb materials especials; la planta baixa, que feia de botiga i sala d'exposicions; i l’entresòl, on hi havia el taller de taxidèrmia.  Les instal·lacions també comptaven amb una  sala de conferències.

En els seus millors moments, 'El Taxidermista'  va arribar a tenir fins a 50 persones treballant-hi.


Imatge on s'aprecia una de les sales del 'Museo Pedagógico'

Aquest era un univers singular i ben fascinant: 10 aparadors, sales d’anatomia i agricultura, ací i allà es repartien vitrines amb col·leccions de cargols de mar, insectes, lepidòpters, aus, minerals, mamífers dissecats, herbaris... i on les olors, la imaginació, la ficció, la ciència, o el misteri d'ambients llunyants es ficaven en les ments de menuts i grans quan tafanejaven a través dels aparadors.
 
En quant a espècimens dissecats predominaven, per exemple, els de fauna europea (per proximitat): guineus, conills, cèrvols, esquirols, martes, blavetes. tòrtores, àligues, òlibes, papallones... O d’altres latituds: voltors, cobres, rinoceronts, pells de guepard, de zebra, fins i tot un elefant femella berlinesa, la ‘Perla’, o la inquietant presència de tres goril·les (un d’ells de gairebé dos metres d’alçada), venuts als propietaris de la botiga per un belga.

Els impressionants goril·les (Col·lecció Famíla Soler/Museu Ciències Naturals) 

Degut a l’èxit de la botiga i a la seva especialització, moltes institucions educatives de la Barcelona dels anys 50 i 60 van crear les seves pròpies col·leccions ‘naturals’ adquirint peces a ‘El Taxidermista’. 

El negoci creat per Soler i, més tard gestionat pel seu successor, Josep Palaus, també va servir d’embrió d’algunes de les més que reputades col·leccions de ciències naturals europees: la Pons Oliveras d’ocells, la de malacologia del geòleg Jaume Bot, o la de minerals de l’industrial Joaquín Bosch. 

Arribats aquí, faig un petit apunt interessant sobre els proveïdors del negoci: la majoria d’animals que s’hi exposaven, o bé els portaven els mateixos caçadors, arribaven com a peces sense vida dels zoològics, o fruit d’accidents de trànsit. En canvi, l’univers mineral era fruit d’una minuciosa xarxa de recol·lectors en jaciments.   
  
I l’epíleg, no exempt de moltíssimes curiositats i anècdotes: el torero i actor Màrius Cabré va fer dissecar una orella d’un brau per a l’actriu Ava Gardner; un delirant (per cert, “molt mal pagador” segons una de les besnétes d'aquest negoci de la Plaça Reial) Dalí va demanar que li dissequéssin un tigre, un lleó i un rinoceront, a més d’encarregar centenars de milers de formigues (aquesta última en el més absolut estil ‘buñuelià’); més tard, també cal dir-ho, li encarregaria a un taxidermista terrassenc la dissecació d’un cavall blanc.  


Salvador Dalí  'fent de les seves' (La Vanguardia)

Diuen també les veus acreditades que han gestionat aquest emblemàtic negoci que pintors com Joan Miró, veí d’aquells barris, es va inspirar en l’atmosfera que destil·lava aquell univers de cartró i pedra per plasmar-ho en les seves representacions formals; que ja de petit, l’escriptor i bon vivant Josep Maria de Sagarra es delia amb les col·leccions de lepidòpters i ocells d’aquest museu; o que el mateix Alfons XIII va sol·licitar els serveis de ‘El Taxidermista’ per fer-se dissecar la pota d’un dels seus equins preferits.

Flascons de formol, fortor a nitrofè, mirades desafiants d’un guepard i una cobra, en perfecta harmonia amb la subtil i bella silueta d’una grua comuna. 

Records inoblidables d’una Barcelona desapareguda, dels ‘altres’ hostes d’aquesta particular Arca de Noè.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada