Les pudes de la Barceloneta

A l'interior de la Puda Can Manel, un enrajolat
recorda com era el local al seu emplaçament original

Es coneixen popularment com a pudes els manantials o les fonts d’aigua sulfurosa que desprenen una olor forta i desagradable. Per això aquesta va ser la manera que va trobar el saber popular per identificar les tavernes que es va instal•lar en els magatzems que hi havia instal·lats a l’interior del la muralla que s’estenia en el que avui correspon al moll de la Barceloneta.

Aquests magatzems van perdre la seva utilitat quan es va construir un gran dipòsit central (a partir de la segona meitat del segle XIX) i aleshores van reconvertir-se  en petites tavernes, humils i amb un cert aroma fètid per la humitat i la poca ventilació, raó per la qual la gent va batejar-les com a ‘pudes’. I a fe que aquest antinom comercial no l’amagaven pas els propietaris d’aquests establiments, com acredita la fotografia.

Segons les fonts consultades, les pudes tenien dues portetes d’accés, al menys una finestra i sostre baix de volta. Segons una crònica de Lluís Permanyer publicada a La Vanguardia el 2003, les pudes més àmplies instal·laven al fons un tablao on qualsevol amb prou desvergonyiment o simplement unes copes de més podia arrencar-se amb el flamenc.

Permanyer recorda també que ‘lo que corría con más generosidad eran los licores y los brebajes, siempre a granel, a menudo procedentes de regiones exóticas y que los marineros portaban de sus Viajes por el universo mundo, pues importa recordar que en aquel entonces el Puerto de Barcelona seguia siendo el más importante del Mediterráneo’..

Mentre van existir les pudes van ser freqüentades per mariners, pescadors, gents dels baixos fons però també gent de la cultura de l’època i artistes. Josep Pla s’hi refereix en alguns dels seus llibres a la Puda de Can Manel per recordar que sovint hi havia bufetades tot i que també matisant que quan l’ambient no estava viciat l’habitual era menjar, beure, xerrar i jugar a cartes... tot en un ambient bastant més amical. De fet, al llibre 'Pensar i interpretar l'oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900' s'explica que en aquests anys el bacallà a la llauna va assolir 'el seu màxim esplendor a les pudes de la Barceloneta'.

A dalt: La Puda Manel el 1902. A sota: el local avui

Avui una d’aquestes pudes sobreviu al Passeig Joan de Borbó. És la Puda Can Manel, fundada el 1870 en un d’aquells petits magatzems portuaris adossats a l’interior del moll de la Barceloneta i que a principi de 1900 –com a resultat de la construcció del moll de pescadors-, va traslladar-se a la seva ubicació actual (al número 60 del passeig Joan de Borbó).