El Camp del Sidral

L’altre dia vaig descobrir que a la Plaça de les Glòries (o almenys a una part d’ella), ja fa uns quants anys, se li’n deia el Camp del Sidral. De contorns imprecisos, la descripció més acurada del seu perímetre és la que Josep Mª Huertas i Jaume Fabre van fixar en el seu llibre ‘Tots els barris de Barcelona: El Clot, el Poble Nou, La Sagrera’ fent-se ressò d’una carta al director publicada a La Vanguardia en la qual un senyor gran deia que el Camp del Sidral estava situat “en una mena de triangle format per les línies del tren de Lleida-Barcelona i els de MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante), i el tram de la línia número 40 que anava per la carretera de Ribes des de la Plaça Urquinaona fins a Sant Andreu”.

 

Plànol de Xavier Lago  on es fixa la ubicació del Camp del Sidral

En el plànol superior, que correspon a una simulació feta per Xavier Lago i publicada al llibre ‘Glòries: cruïlla de camins’ reproduint com era la plaça el 1920, s’observa el triangle (superposat a la plaça actual) que correspon a l’àrea anomenada Camp del Sidral. No cal dir que ignoro quan i qui va tenir la idea de batejar la zona amb aquest topònim tan explícit però no cal ser un setciències per deduir-ne les raons. Les Glòries sempre ha estat –ho és encara avui- una zona maleïda o malastruga des que Ildefons Cerdà va esbossar a mitjans del segle XIX la idea de convertir aquest tros de ciutat en zona central, nus de comunicacions i espai urbanitzat de transició entre la ciutat antiga i les viles del Pla que amb el pas del temps serien annexionades.

 

Des de la gestació del Pla Cerdà, els plans d’urbanització de la Plaça de les Glòries van succeir-se sense èxit i l’arranjament definitiu de la zona s’ha anat postergant a l’espera d’una solució definitiva. Des que es va concebre i durant bona part del segle XX la Plaça va ser un enorme descampat i el Camp del Sidral –pel que sembla- l’epicentre maleït d’aquest no res.

 

Ho explica Francisco Marcos Hernández en el seu relat ‘Vivencias de juventud 1926-1950’: “Aquella zona resultava de lo más solitaria, sobretodo cuando el turno te obligaba a cruzarla a las dos de la madrugada. Había cierto miedo, pues nunca sabías con qué te podías encontrar, y sobretodo las tejedoras de algunes fábricas textiles, que esperaban en las puertas de los respectivos puestos de trabajo a que pasara algun grupo de trabajadores en esa dirección, para acompañarse en el momento de cruzar el llamado ’Camp del Sidral’, pues se había corrido la voz que en dicho campo y sus alrededores salía de vez en cuando un ‘fantasma’ cubierto con una sabana blanca, seguramente la obra de un bromista”.

 

Les primeres referències que he localitzat del Camp del Sidral se situen a l’inici de segle XX. Al llibre ‘Glòries: cruïlla de camins’ de l’abans esmentat Xavier Lago, Gisela Boronat i Joan Mayoral, s’explica el 1915 hi havia a la zona un camp de futbol –anomenat del Sidral- que era utilitzat per l’Atlètic Fortpienc. “Era un camp –expliquen alguns testimonis al llibre - on el dia de partit  els jugadors duien els pals i travessers de la porteria i a més si es xutava massa fort era fàcil que la pilota de cuiro anés a caure a un dels rierols del Rec Comtal” que passava per la zona.

 

Això era Plaça de les Glòries als anys 50
(foto de Josep Serra extreta del llibre 'Glòries: cruïlla de camins')

 

També a 'Barcelona metròpolis mediterrània', Josep M. Huertas feia nota que el nom del Camp del Sidral provenia d'abans de la guerra, quan era conegut així "un descampat proper a la plaça de les Glòries, on els gitanos hongaresos nòmades instal·laven els seus carros". Precisament diuen que aquest campament i alguns aldarulls que es van produir van donar nom al Sidral. Potser també hi va ajudar, com s’explica, la prostitució que algunes dones exercien i la fressa del trànsit ferroviari de la zona... el cas és que el nom del Sidral va fer honor al seu significat sobretot per un assassinat ocorregut el 1923 quan uns pistolers van matar d’un tret dos treballadors del port i membres del sometent.

 

Imagino que l’urbanització progressiva de la zona deuria anar fent caure en desús aquest espai que un dia va ser el Camp del Sidral. Potser la propera reforma de les Glòries permeti recuperar la memòria i el nom d’aquest indret i ,perquè no, rebatejar alguns dels espais nous que s’obrin a la plaça.