En un àtic del número 71 i si mirem a la part superior d'aquest edifici (bé, per tenir-ne una bona perspectiva cal situar-se a la vorera d'enfront) encara hi ha una curiosa i petita joia arquitectònica amagada que, de ben segur, si Camille Flammarion encara visqués frisaria per tenir-hi una cadira i un bon planisferi celeste: es tracta del que va ser durant més de mig segle l'observatori astronòmic de l'associació Aster (Agrupació Astronòmica de Barcelona).
Però anem a pams, i expliquem una miqueta la història del passat i el present d'aquesta entitat cultural barcelonina sense ànim de lucre, que al cap de 5 anys d'haver-se creat ja tenia 800 socis i ja havia aparegut diverses vegades al NO-DO.
La primera llavor de l’Aster (del terme grec ἀστήρ,i
que en català vol dir ‘estel’) la va posar l'Ernest Guille
Moliner un ja llunyà octubre de 1946, quan va començar a fer
reunions com 'Agrupación Astronómica Aster' al pis on vivia al
carrer de Balmes, amb un grup d'eixerits i inquiets companys de
batxillerat de les Escoles Pies de Balmes.
Les reunions que s'hi feien van començar a ser prou concorregudes com perquè el seu pare -en Ricard Guille- busqués la manera de trobar un nou local i de legalitzar l'associació fins que, l'abril de 1949, i gràcies a un familiar seu, lloguen un àtic en aquesta bonica -i avui dia privilegiada- artèria de la ciutat.
Enseguida ja hi instal·len una petita estació metereològica, i a la tardor de 1953, es fa realitat una de les obsessions que tenien des de la fundació: poder erigirir, al damunt del local, una cúpula d'alumini (3,25 metres diàmetre x 4 metres d'alçada; una apertura zenital d'1metre d'amplada) i una col·lecció de telescopis (un de 110 mm i un de 162 mm). Un d'ells, un 'Secrétan ' de 500 augments.
Una de les mostres de la il·lusió
i l'energia que caracteritzava aquest grup de joves copèrnics
la trobem en aquest fragment
d'una senzilla memòria de l'Aster on resen els records d'un dels
fundadors, en Ramon Ros: “(...) L'Ernest va comprometre a
dos socis que eren paletes a treballar gratuïtament els diumenges al
matí i a una bona colla de nosaltres a fer de manobres”. Aquí,
cal subratllar també el mèrit afegit que tenia tota aquesta tropa,
ja que en aquells moments la finca no disposava d'ascensor. I,
referint-se a la cúpula, hi ha un paràgraf on es pot llegir que “la
va construir un planxista que treballava en un taller que feien
aparells de raigs X. La vam pujar a peces pel passatge Domingo”.
L'Aster va començar a caminar amb fermesa i enseguida va tenir presentacions, xerrades i visites de persones molt importants en el camp de l'astronomia o de ciències afins.
Així, l'observació des del cim del Tibidabo d'un eclipsi parcial de sol, l'abril de 1949, fou la primera de les activitats públiques de la 'jove' Aster.
L'any 1954, per exemple, va organitzar una exitosa exposició internacional d'astronomia al Palau de la Virreina on, a més de poder-hi veure instrumentació diversa i fotografies, hi havia tota una secció dedicada a uns dels 'pares' de l'astronomia moderna al nostre país, en Josep Comas i Solà, primer director de l'Observatori Fabra.
D'aquesta manera, doncs, amb l'Aster neixia la primera entitat
particular espanyola que instal·lava un observatori pel seu compte.
Que això, dit així ja és molt, tenint en compte que en aquells
anys, i concretament a Barcelona, els únics afortunats que podien
gaudir de la “ciència dels refulgents astres que giren en l'espai
llunyà”,com deia el divulgador alemany Bruno H. Bürgel, estava
circumscrit als membres i socis d'institucions com l'Observatori
Fabra, o la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, per citar-ne les
dues més importants.
En d'altres paraules: la creació de l'Aster va ser un poderós revitalitzant que va popularitzar l'astronomia a la nostra ciutat i va voler emprendre el seu camí tota sola, fugint d'aquell ambient força pressumptuós d'aquells centres acadèmics.
De fet, en aquells primers anys de funcionament, i davant l'èxit que l'Aster anava tenint entre els barcelonins, un periodista d'un diari barceloní titllaria irònicament als fundadors de “gente joven, divertida y sin barbas”, en contraposició de la imatge del típic professor o científic endogàmic, tancat en el seu món i reticent a què altres li poguessin fer ombra.
Per l'Aster van passar-hi intel·lectuals de primeríssim nivell: Henri Lucien d'Azambuja, director de l'Observatori de Paris-Méudon; George Dimitroff, de la Universitat Harvard; col·laboradors de Wernher von Braun (científic alemany que va treballar a la NASA); Hermann J. Oberth; Léonid Sédov; o conferenciants com el doctor Enric Calvet o el lleidatà Joan Oró.
D'entre els moments històrics que demostren una vegada més com aquest amateurisme va posar l'Aster a la categoria d'institució cultural amb renom, destaquen, l'any 1957, la 'captació' dels senyals de l'Sputnik quan estava en el seu zenit, o les fotografies diàries del sol (durant tot un any) amb motiu de l'IGY (International Geophysical Year), el 1958.
L'Aster va arribar a tenir nombroses 'delegacions' (a Palma de
Mallorca, Sant Celoni, Esplugues, Mataró, Sabadell, i fins i tot a
Sevilla i Madrid).
Durant la dècada dels anys 60 un dels temes 'estrella' a l'Aster va ser l'astronàutica, tenint en certa manera una premonició del que uns anys més tard es confirmaria: la petjada de l'Home en una de les cares rugoses de la deesa Selene.
Però una de les mostres més divertides de l'esperit jovenívol i amb ganes d'atraure al públic, de donar-se a conèixer i en definitiva fer socis, va ser durant els anys 70, quan a la carretera de les Aigües van fer volar “amb èxit” en Bungily, un ratolí de 14 grams de pes. Pel que es veu, el múrid deuria estar feliç i content després d'haver orbitat uns segons amb aquella mena de maqueta o coet al servei de l'aeromodelisme. O, millor dit, de la ciència.
L'Aster ha bufat, fa poques setmanes, les 65 espelmes que li pertoquen per celebrar la constància i el compromís adquirits amb la divulgació del coneixement d'una de les ciències més atractives i plenes d'encant que conrea l'home: l'astronomia. Si no són xerrades o conferències, hi fan projeccions o cursos especialitzats. Tot suma.
A més, tenen un ventall força important d'activitats vinculades a cadascuna de les 10 seccions (exoplanetes, cometes i asteroides, estrelles variables, etc.) que té.
I realitza sortides a diversos llocs de Catalunya, tant per a socis com a per a totes aquelles persones que hi estiguin interessades. Els desplaçaments a l'Observatori de Pujalt (Alt Anoia) per fer-hi astrofotografia, o sessions de selenografia al castell de Montjuïc, ja són uns clàssics de l'Aster.
Actualment, l'Aster està capitanejada per Pere Closas, un físic a qui la conversa sobre qualsevol tema relacionat amb aquest espai infinit, gairebé desconegut, i que tenim al damunt dels nostres caps, l'apassiona com ningú. Aquest home és un pou de coneixement, de dades, de noms, de retalls d'història d'aquesta ciència.
Closas és l'onzè president que ha tingut aquesta associació. Parlant amb ell, em comenta que a dia d'avui són uns 200 socis i que en tot Catalunya comptem amb una vintena d'associacions d'amateurs vinculades a l'astronomia. Cadascuna aportant el seu granet de sorra.
I és que com va dir una vegada: “amb un bon parell de binocles i un planisferi celeste, ja n'hi ha prou per començar a aficionar-se a l'astronomia”.
Quanta raó tenia l'enciclopèdic Clotas, perquè una vegada coneguts els límits de l'univers, i d'admirar aquesta 'bòveda celeste' dels antics...la gran aventura continua.
 |
| L'observatori de l'Aster, 'rara avis' al paisatge urbà de la ciutat |
En aquest boulevard 'premium' barceloní, que aviat ja no tindrà
res a envejar al d'Omotesando a Tòquio, hi ha coses molt més
interessants-des del punt de vista cultural, és clar- que no pas fer
cua per comprar una càpsula de càrrega de cafè de Nespresso,
somiar amb unes arrecades d'ametistes a Chopard o emprovar-se unes
llampants sandàlies de pell de be de Chanel.
En un àtic del número 71 i si mirem a la part superior d'aquest edifici (bé, per tenir-ne una bona perspectiva cal situar-se a la vorera d'enfront) encara hi ha una curiosa i petita joia arquitectònica amagada que, de ben segur, si Camille Flammarion encara visqués frisaria per tenir-hi una cadira i un bon planisferi celeste: es tracta del que va ser durant més de mig segle l'observatori astronòmic de l'associació Aster (Agrupació Astronòmica de Barcelona).
Però anem a pams, i expliquem una miqueta la història del passat i el present d'aquesta entitat cultural barcelonina sense ànim de lucre, que al cap de 5 anys d'haver-se creat ja tenia 800 socis i ja havia aparegut diverses vegades al NO-DO.
 |
| Tot recordant en Ricard Guille |
Les reunions que s'hi feien van començar a ser prou concorregudes com perquè el seu pare -en Ricard Guille- busqués la manera de trobar un nou local i de legalitzar l'associació fins que, l'abril de 1949, i gràcies a un familiar seu, lloguen un àtic en aquesta bonica -i avui dia privilegiada- artèria de la ciutat.
Enseguida ja hi instal·len una petita estació metereològica, i a la tardor de 1953, es fa realitat una de les obsessions que tenien des de la fundació: poder erigirir, al damunt del local, una cúpula d'alumini (3,25 metres diàmetre x 4 metres d'alçada; una apertura zenital d'1metre d'amplada) i una col·lecció de telescopis (un de 110 mm i un de 162 mm). Un d'ells, un 'Secrétan ' de 500 augments.
 |
| Un dels telescopis veterans de l'agrupació astronòmica |
L'Aster va començar a caminar amb fermesa i enseguida va tenir presentacions, xerrades i visites de persones molt importants en el camp de l'astronomia o de ciències afins.
Així, l'observació des del cim del Tibidabo d'un eclipsi parcial de sol, l'abril de 1949, fou la primera de les activitats públiques de la 'jove' Aster.
L'any 1954, per exemple, va organitzar una exitosa exposició internacional d'astronomia al Palau de la Virreina on, a més de poder-hi veure instrumentació diversa i fotografies, hi havia tota una secció dedicada a uns dels 'pares' de l'astronomia moderna al nostre país, en Josep Comas i Solà, primer director de l'Observatori Fabra.
 |
| La biblioteca, on es poden consultar els articles d'en Comas i Solà |
En d'altres paraules: la creació de l'Aster va ser un poderós revitalitzant que va popularitzar l'astronomia a la nostra ciutat i va voler emprendre el seu camí tota sola, fugint d'aquell ambient força pressumptuós d'aquells centres acadèmics.
De fet, en aquells primers anys de funcionament, i davant l'èxit que l'Aster anava tenint entre els barcelonins, un periodista d'un diari barceloní titllaria irònicament als fundadors de “gente joven, divertida y sin barbas”, en contraposició de la imatge del típic professor o científic endogàmic, tancat en el seu món i reticent a què altres li poguessin fer ombra.
Per l'Aster van passar-hi intel·lectuals de primeríssim nivell: Henri Lucien d'Azambuja, director de l'Observatori de Paris-Méudon; George Dimitroff, de la Universitat Harvard; col·laboradors de Wernher von Braun (científic alemany que va treballar a la NASA); Hermann J. Oberth; Léonid Sédov; o conferenciants com el doctor Enric Calvet o el lleidatà Joan Oró.
D'entre els moments històrics que demostren una vegada més com aquest amateurisme va posar l'Aster a la categoria d'institució cultural amb renom, destaquen, l'any 1957, la 'captació' dels senyals de l'Sputnik quan estava en el seu zenit, o les fotografies diàries del sol (durant tot un any) amb motiu de l'IGY (International Geophysical Year), el 1958.
 |
| La seu de l'Aster |
Durant la dècada dels anys 60 un dels temes 'estrella' a l'Aster va ser l'astronàutica, tenint en certa manera una premonició del que uns anys més tard es confirmaria: la petjada de l'Home en una de les cares rugoses de la deesa Selene.
Però una de les mostres més divertides de l'esperit jovenívol i amb ganes d'atraure al públic, de donar-se a conèixer i en definitiva fer socis, va ser durant els anys 70, quan a la carretera de les Aigües van fer volar “amb èxit” en Bungily, un ratolí de 14 grams de pes. Pel que es veu, el múrid deuria estar feliç i content després d'haver orbitat uns segons amb aquella mena de maqueta o coet al servei de l'aeromodelisme. O, millor dit, de la ciència.
L'Aster ha bufat, fa poques setmanes, les 65 espelmes que li pertoquen per celebrar la constància i el compromís adquirits amb la divulgació del coneixement d'una de les ciències més atractives i plenes d'encant que conrea l'home: l'astronomia. Si no són xerrades o conferències, hi fan projeccions o cursos especialitzats. Tot suma.
A més, tenen un ventall força important d'activitats vinculades a cadascuna de les 10 seccions (exoplanetes, cometes i asteroides, estrelles variables, etc.) que té.
I realitza sortides a diversos llocs de Catalunya, tant per a socis com a per a totes aquelles persones que hi estiguin interessades. Els desplaçaments a l'Observatori de Pujalt (Alt Anoia) per fer-hi astrofotografia, o sessions de selenografia al castell de Montjuïc, ja són uns clàssics de l'Aster.
Actualment, l'Aster està capitanejada per Pere Closas, un físic a qui la conversa sobre qualsevol tema relacionat amb aquest espai infinit, gairebé desconegut, i que tenim al damunt dels nostres caps, l'apassiona com ningú. Aquest home és un pou de coneixement, de dades, de noms, de retalls d'història d'aquesta ciència.
Closas és l'onzè president que ha tingut aquesta associació. Parlant amb ell, em comenta que a dia d'avui són uns 200 socis i que en tot Catalunya comptem amb una vintena d'associacions d'amateurs vinculades a l'astronomia. Cadascuna aportant el seu granet de sorra.
I és que com va dir una vegada: “amb un bon parell de binocles i un planisferi celeste, ja n'hi ha prou per començar a aficionar-se a l'astronomia”.
Quanta raó tenia l'enciclopèdic Clotas, perquè una vegada coneguts els límits de l'univers, i d'admirar aquesta 'bòveda celeste' dels antics...la gran aventura continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada