dijous, 30 de maig del 2013

El taller Masriera: un temple neoclàssic a l'Eixample


Aspecte actual del temple Masriera
Barcelona és una ciutat tan plena de racons singulars que fins i tot una àrea a priori tant endreçada geomètricament i urbanísticament com l’Eixample amaga algun dels elements més transgressors –per sorprenent- del paisatge urbà. Un dels casos més cridaners i evidents d’això és el temple-taller de la família Masriera, al número 70-72 del carrer Bailèn.
 
Situat entre Diputació i el Consell de Cent, l’edifici (inaugurat el 1884) és veritablement singular, tant estèticament com per l’encaix amb els immobles confrontants. Cal tenir present que originàriament el taller va ser una construcció aïllada de l’entorn i tot i que la seva silueta no concorda actualment amb l’estètica del voltant, això no la fa ni molt menys indigesta. Més aviat el contrari, el conjunt transmet una aura misteriosa, romàntica, melancòlica...



El temple el 1916, sense edificis al voltant

La idea de la seva construcció va sorgir dels germans Josep i Francesc Masriera, la segona generació d’una de les nissagues de joiers i orfebres més importants del país. Segons s’explica, els Masriera van voler reproduir el Temple d’August, les restes del qual es van descobrir pocs anys abans al centre de la ciutat, per instal·lar el seu taller artístic d’orfebreia i pintura. La construcció van encarregar-la a l’arquitecte Josep Vilaseca (l’autor entre d’altres de l’Arc del Triomf o de la Casa dels Paraigües a la Rambla) i aquest va reproduir l’estructura dels temples clàssics: planta rectangular, pòrtic amb sis columnes corínties enlairat sobre un basament i frontó triangular decorat als extrems amb sengles escultures que representen dos lleons alats.
 
Dues estàtues a l’atri (dels pintors Marià Fortuny i Eduardo Rosales –de les quals se’n desconeix el parador-), i dues més incorporades posteriorment (una d’elles rèplica de La Victòria de Samotràcia i l’altra el Gladiador ferit de Josep Bover) remataven el conjunt. També sabem per la premsa de l’època que la porta adovellada que flanquejava l’accés al taller era una reproducció exacta de l’accés al temple de l’Erectèon a Atenes.


Interior (1904)

De l’interior –de dues plantes- se sap per les fotos d’època conservades i les ressenyes periodístiques que estava dividit en dos espais: un per a vestidors, dipòsits i altres serveis i l’altre que era pròpiament l’estudi dels germans Masriera. El recinte l’il·luminàven grans finestrals i una claraboia zenital.
 
Però una altra de les característiques que van fer d‘El Parthenon Masriera’ –com algú va definir l’edifici- un edifici únic en la seva època va ser no només el seu disseny sinó també l’eclèctica col·lecció d’objectes que els Masriera van acumular. Cal pensar que estem en una època en què els tallers dels artistes no eren només espais per treballar sinó també llocs per desenvolupar moltes altres activitats d’oci com, per exemple, el col·leccionisme de peces exòtiques que traslladaven els artistes a altres països o èpoques (i que complementaven la pràctica pictòrica o servien d'atrezzo).



Interior (1904)

És per això que al taller dels Masriera s’hi emmagatzemava un destacat fons mobiliari de totes les èpoques i estils (un llit portuguès del XVII, un armari francès...), diversos instruments musicals (mandolina, guitarra àrab...), armes diverses i un destacada col·lecció de peces orientals (paravent, tapissos amb escenes budistes, un baldaquí, gerros de porcellana...) a banda d’altres objectes rars, exòtics i, en alguns casos, extravagants.
 
Però el taller del carrer Bailèn no era només lloc de treball i museu kitsch. L’edifici també va ser espai de trobada i relació entre artistes de tots els àmbits, convertint-se sovint en un lloc de tertúlies, concerts o representacions teatrals. Hi va contribuir molt probablement de manera decisiva Lluís Masriera, fill de Josep -un dels impulsors del temple-, que a les seves qualitats d’orfebre i pintor va afegir les d’escenògraf i director teatral. Amb la seva companyia Belluguet va transformar pels volts de 1931 el taller en el Teatre Studium i s’explica que va ser allà on, el 1935, Federico García Lorca va llegir per primer cop la seva obra:  ‘Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores’.
 

Interior (1902)

Avui el taller-temple Masriera, un punt decrèpit però encara encisador, és residència d’una congregació de religioses.
 
Aquest article ha estat possible sobretot gràcies a l'ajut de Francesc M. Quílez i el seu treball "El temple-taller Masriera:un model singular d'atelier vuitcentista". També a Fàtima López pel seu assessorament bibliogràfic.

6 comentaris:

  1. Enhorabona pel text!! Segur que és d'interès per als ciutadans de Barcelona.

    Una petita anotació és que també es va assenyalar la relació arquitectònica amb la "Maison Carrée" de Nîmes, temple romà del segle I aC. Josep Masriera havia viatjat uns anys abans a Nîmes i havia quedat impactat per aquesta obra.

    ResponElimina
  2. Encuriosit he anat a buscar fotografies de la Maison Carrée i, la veritat, la semblança és més que notable. Gràcies per l'aportació!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per l'article. És un edifici que sempre m'ha captivat i encuriosit.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu per visitar-nos Bernat. Certament és un edifici captivador.

    ResponElimina
  5. Buenas tardes,
    Tengo que hacer un trabajo para la Universidad sobre la figura de Lluís Masriera como coleccionista, y la verdad, tu post me ha servido mucho.
    De todas formas, me gustaría preguntarte si aún conservas (o recuerdas) la bibliografía que usaste para redactarlo, para poder ampliar el trabajo.

    Muchas gracias,
    JENNIFER

    ResponElimina
  6. Hola Jennifer. Te explico: la base del post es un artículo muy extenso que
    publicó Francesc M. Quílez El temple-taller Masriera:un model singular d'atelier vuitcentista". No lo conservo pero él mismo me lo facilitó para consultarlo (creo que on line no se puede encontrar). Lo que recuerdo es que Francesc Quílez trabaja en el MNAC. Si contactas con él seguro que te lo facilitará porque se presta a colaborar.
    También hablé con Fàtima López, que és doctora en Hª de l'Art per la UB pel seu assessorament bibliogràfic. És tot el que et puc dir. Espero que et serveixi d'ajuda.

    ResponElimina