dijous, 2 de maig del 2013

El tron reial que va fascinar Hitler

El tron del rei Martí i la custòdia
És prou coneguda la fascinació que Hitler sentia per l’art i les relíquies. S’explica que fins i tot el règim nazi va crear un organisme especialitzat en la recerca i l’adquisició, quan no directament espoli, d’aquest tipus d’objectes amb la creença que dotaria de poders sobrenaturals al III Reich i li asseguraria el domini del món. L’obsessiva persecució del Greal, entre d’altres llocs a Montserrat, és el paradigma i l’episodi més conegut d’aquesta paranoia.

Martí l’Humà va ser rei de Catalunya-Aragó entre 1396 i 1410. La seva mort sense descendència va posar fi a la línia succesòria del Casal de Barcelona i va propiciar, a partir del compromís de Casp, l’adveniment al capdavant del regne catalano-aragonès de la casa castellana dels Trastàmara amb Ferran d’Antequera. Aquell mateix any (1412), la catedral de Barcelona assumia la conservació del tron daurat del rei Martí, una joia del gòtic català d’autor desconegut, que des de mitjans del segle XV s’utilitza de setial per a la custòdia (el recipient on es col·loca l’hòstia consagrada, símbol de Jesús Sagramentat) que desfila pels carrers de Barcelona en la processó del Corpus.

Tot aquest conjunt (el tron del rei Martí i la custòdia) es pot visitar actualment al Museu de la Catedral de Barcelona, una sala annexa al claustre. El conjunt és un portent de l’orfebreria medieval catalana. Una cadira daurada, gòtica i amb frontisses que permeten plegar-la per fer-la transportable, una custòdia de forma hexagonal amb finestretes, arcbotants, gàrgoles i joies adosades –donatius o exvots de fidels, que als 30-40 anys de donats s’havien de vendre per ajudar a obres de caritat (tradició que es conserva encara avui)-; i rematant el conjunt dues corones reials.

El 1936, iniciada la Guerra Civil, el Govern de la Generalitat republicana va decidir expatriar les obres més valuoses del patrimoni català per evitar els saquejos i la seva desaparició. Un dels resultats d’aquesta política va ser l’organització d’acord amb el govern francès d’una exposició ‘Art catalan du Xe au XVe siècle’ que es va dur a terme a la sala Jeu de Paume de París el 1937, coincidint amb l'Exposició Internacional celebrada a la capital francesa. Entre les obres exposades hi havia el tron del rei Martí i la custòdia de Barcelona.
 
Després de l’exposició les obres es van traslladar al castell de Maisons-Laffite, a prop de París, on s’hi van estar fins al final de la Guerra Civil, moment en que van ser retornades a Catalunya.


Cartell de l'exposició al Jeu de Paume
(foto: Arxiu Nacional de Catalunya)

Arribats a aquest punt, però, cal reprendre l’inici d’aquest article. L’exposició de les millors obres de l’art català no va passar desapercebuda als jerarques nazis, obsedits a exhibir el seu poder i entossudits a apropiar-se de les millors obres de l'art universal. Hitler projectava un gran museu a Linz (el Museu del Führer) on pretenia reunir una gran col·lecció d'obres d'art apropiades pels nazis, entre les quals figurava el tron del rei Martí l'Humà i la custòdia de Barcelona. Aquest intent no va reeixir, segons la historiografia, gràcies a la intercessió del mariscal francès Petain –aleshores ambaixador de França a Madrid- per aconseguir el reton de la custòdia i el tron del rei Martí a Barcelona.

Avui aquest conjunt espectacular es pot contemplar al Museu de la Catedral, al costat d'altres objectes d'incalculable valor.
 
Agraïments a Mossèn Josep M. Martí, conservador de la catedral de Barcelona, per tota la informació proporcionada i l'atenció que em va dispensar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada